Neus Mònico Fernández

Per si de cas, acumulem objectes i coses que fan més nosa que servei. Unes claus que ja no obren res, unes ulleres graduades, una capsa de llumins d’algun lloc que mai més hi tornarem, un joc de cafè, uns esquís de quan érem petits, unes cintes de casset, uns retalls de roba, un cable… Acumulem i acumulem coses, que per nostàlgia no llencem, per si de cas, i si… o perquè mai se sap. Murmut va d’això, d’acumular i omplir caixes i caixes d’objectes inservibles, que apilonem durant anys fins a construir una paret plena de records, en la que ens hi podríem amagar, sota la frase per si de cas. Murmut neix en època de pandèmia, època en […]

Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago, un dels dramaturgs més prolífics i reconeguts de la nova generació d’autors dramàtics en llengua catalana, és un espectacle brillant, ple d’ironia i amb molt sentit d’humor, que ens fa reflexionar sobre les contradiccions humanes. Primerament, es va estrenar el 2022 com a lectura dramatitzada a la Sala Beckett en el XVII Obrador d’estiu, sota la direcció de Ferran Utzet. Es tracta d’un espectacle molt original, tant en la forma, com en el contingut. Entrevistes breus… és un espectacle dinàmic, trencador. Estructurat com un joc teatral que té com a nucli el món de les entrevistes. La posada en escena és molt original. Es tracta d’una mena de late night show, amb […]

Pau Carrió retorna a Shakespeare amb l’adaptació i direcció de Macbeth; oferint-nos una versió que pren com a base la interpretació. La imatge, el so, la il·luminació i la posada en escena també tenen molt de protagonisme al llarg de l’espectacle. D’una escenografia buida, Pau Carrió crea un espai viu. La posada en escena convida l’espectador a jugar amb la imaginació. Es tracta d’un Macbeth de penombres, on la foscor predomina durant tot el muntatge. Aquesta foscor està present a través de la llum, el vestuari i els elements escenogràfics (taules, cadires, estovalles…), fins i tot en la sang. Tot i la foscor predominant de l’espectacle, hi ha escenes visualment molt potents, hipnòtiques, molt fotogèniques, fins i tot poètiques. Pau […]

The Watsons és una novel·la incompleta de Jane Austen, una de les autores més importants i influents d’inicis del segle XIX. Se sap que la va començar a escriure l’any 1803 i que probablement la va deixar d’escriure el 1805. Laura Wade, dramaturga i guionista britànica, la va adaptar l’any 2018 al teatre amb el mateix títol. Va ser presentada al Chichester Festival Theatre i al Menier Chocolate Factory el 2018 i poc després es va estrenar al Harold Pinter Theatre al West End de Londres. Els Watson que podem veure al TNC és una traducció de Joan Sellent de l’obra de Wade, dirigida per Josep Maria Mestres. Tot comença amb un clàssic, de cop i volta hi ha un […]

Los chicos del coro és un musical de gran format ambientat a la França de 1949 durant la postguerra mundial. L’acció transcorre en un internat per nois anomenat Fondo del Estanque, una institució que gira sota el lema “acción -reacción”. El millor del musical és que té la seva pròpia coral (l’escolania de los chicos del coro). S’ha de dir que les veus de tots els nens són espectaculars! Sobretot destacaria les veus de les quatre nenes, la d’Iván Clemente i la de l’actor que interpreta a Pierre Morhange. La posada en escena i els canvis d’escenografia estan molt ben trobats. Les interpretacions dels actors adults m’han semblat irregulars. La millor interpretació, des del meu parer, ha estat la de […]