Neus Mònico Fernández

La meva passió pel flamenc i els vint-i-dos anys de programació ininterrompuda han estat prou motius per anar a veure aquest espectacle. Dalt de l’escenari dos cantaores, quatre músics, dos bailaores i un bailaor, que amb la seva entrega, aconsegueixen transmetre’ns tota mena d’emocions. A Gran Gala Flamenco hi trobareu una petita mostra pel que fa a aquest art: *Coreografies amb el garrote (bastó flamenc), un dels meus preferits; l’art de les castanyoles (brutal!), els ventalls i l’embruix dels mantons de Manila. *Música i cant en directe. *Cambrés, braceos, rodazán, desplantes, remates, girs, moviments de cintura i zapateaos, on les escobillas són la meva debilitat, són coreografies i moviments molt específics dins de l’art del flamenc. *També descobrireu diferents pals […]

La Calòrica torna als escenaris amb l’obra Le Congrès ne marche pas de Joan Yago, després d’haver exhaurit entrades, pràcticament des del primer dia, la temporada passada al Teatre Lliure de Gràcia, deixant a molta gent sense poder veure aquest muntatge. Jo vaig ser una de les que no va poder anar-hi, així que de seguida que vaig veure que es tornava a programar, vaig reservar l’entrada pel mateix dia de la reestrena, tot i que es tractava del dia de Nadal. La platea del Teatre Poliorama plena fins dalt. I si no vaig equivocada, amb entrades quasi exhaurides per totes les funcions. Així que, si voleu anar-hi, ja podeu corre a comprar les entrades. Som a la tardor de […]

El tàndem creatiu Carmen Marfà i Yago Alonso fa uns quants anys que funciona amb èxit. Ovelles (2018), Instruccions per enterrar un pare (2020) i La pell fina (2022) en són alguns exemples que han estat èxits teatrals. Ara ens tornen a sorprendre amb La Presència, una obra que combina dos gèneres: el del terror i la comèdia, un format que hem pogut veure molt sovint al cinema i en la literatura, però no tant en el teatre, tot i que s’ha de dir que aquesta temporada se n’han programat unes quantes, com Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta o Escappe room, què, si podeu i teniu temps, també són una bona opció per passar-vos-ho molt bé. És […]

Va ser en dues de les finals del programa Eufòria, del qual en Daniel Anglès ha estat director artístic i professor, que vaig flipar quan el vaig sentir cantar Amore i La era de las catedrales. Del Daniel Anglès coneixia la seva trajectòria professional de darrere els escenaris, però la seva faceta com a cantant, em fa vergonya reconèixer que la desconeixia. Són molts els espectacles que he vist i que han estat produïts per ell, com El temps que no tindrem, Per si no ens tornem a veure, Tot el que no ens vam dir, etc. Musicals que han estat èxits absoluts i amb els que he gaudit i m’he emocionant moltíssim. Però sentir-lo cantar ha estat tota una […]

Després d’estrenar-se en el Festival Grec d’enguany, arriba al Teatre Lliure, una versió actualitzada de la novel.la El Misantrop de Molière. Es tracta d’una producció de La Brutal amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer. Pompermayer ha escrit una versió més actual, més contemporània. Pablo Macho Otero ha versificat el text original en versos alexandrins però també amb un llenguatge més proper, amb referències actuals i jocs de paraules. David Selvas (director) ha creat una experiència teatral memorable. Ha tingut molta visió i talent a l’hora de seleccionar el repartiment, la creació del disseny escènic, l’elecció de la música i la il·luminació, i la supervisió general de la posada en escena. El repartiment està encapçalat per en Pol López i la Mireia […]