Neus Mònico Fernández

Antonin Artaud està considerat com el pare del teatre modern, i és principalment conegut per ser el creador del teatre de la crueltat. La seva finalitat: impressionar i sorprendre als espectadors mitjançant escenes violentes, impactants i del tot inesperades. A “Per acabar amb el judici de Déu” es manifesten molts dels seus aspectes que el caracteritzen, queda clarament exposada la seva personalitat d’idees paranoiques, els textos són filosofades sobre l’essència de l’existència humana i la seva imperfecció, escenes incòmodes, crits, cops i molt de soroll. Un tipus de teatre en el que no hi he entrat gens i que se m’ha fet difícil d’entendre. Penso que és un tipus de teatre per un grup de gent amb unes inquietuds diferents […]

És una comèdia musical escrita i dirigida per Xavi Morató i el compositor Joan Olivé, que ironitza sobre la figura, els conflictes i polèmiques del president Donald Trump, i de molts del seu entorn com la seva dona Melania Trump, Merkel, Macron, Kim Jong-Un,… Malauradament no ha estat el que m’esperava. Tret d’algun gag divertit, aquest espectacle no m’ha acabat de convèncer. Una comèdia que personalment no m’ha fet riure, bé menteixo, he rigut amb el cameo de de la Lloll Bertran en el paper de la Theresa May ( membre del Parlament britànic), i amb la interpretació de Mingo Ràfols de Kim Jong-Un (President del Partit del Treball de Corea i líder suprem de la República Popular Democràtica de […]

Primer de tot us haig de confessar que aquesta és la primera vegada que veig l’obra “Cabaret” representada en un teatre; sempre m’havia fet una mica de por portar-me una decepció al llegir les crítiques que s’havien fet d’aquest musical. Després de pensar-m’ho dues vegades i aprofitant una oferta que va sortir d’aquest espectacle, vaig decidir finalment anar-hi. Les crítiques i opinions dels meus companys eren bones, això em va reconfortar. “Cabaret” és un dels clàssics del teatre musical dels segle XX. Jaime Azpilicueta, director d’aquest musical, ens ofereix una versió adaptada de l’espectacle original de Broadway dels anys 60. És una versió en castellà, on Elena Gadel i Ivan Labanda encapçalen un repartiment de més de 20 actors i […]

Haig de reconèixer que intento de no perdrem cap de les obres que es fan a Barcelona de l’Agatha Chiristie. Recordo que la primera va ser precisament “Els 10 negrets “ l’any 2007; era la primera vegada que es traduïda al català per Jaume Nadal i que va dirigir Joan Guaski al Guasch Teatre; després vindria “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval en la que vaig fins hi tot participar, “La Ratonera” en el Teatre Apolo, i “La visita inesperada” que s’està fent al Teatre del Raval, i que en breu aniré a veure . “Ten Little Niggers” que traduït al català és “Deu negrets”, és una novel·la policíaca de l’escriptora britànica Agatha Christie, publicada originalment en el Regne […]

Vaig triar aquesta obra principalment per la Carmen Machi, que la vaig descobrir en “Juicio a una zorra” ( que vaig veure dues vegades!!!) i l’any següent en el paper de Creont a l’Antígona que es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc , totes dues valorades amb ***** la màxima puntuació. Malauradament en aquesta ocasió la meva valoració ha estat molt baixa, no per que la Machi no estigui a l’alçada, tot al contrari és una actriu sensacional, sinó pel text de l’obra, que no l’he trobat gens interessant. Tot i que comença força bé, vaig anar perdent l’interès a mida que avançava l’obra, fins al punt que se’m va fer fins hi tot llarga. Llàstima perquè el […]