Neus Mònico Fernández

Ningú et coneix com jo és un thriller psicològic escrit i dirigit per Roger Peña. La veritat és que quan vaig llegir la sinopsi de l’obra, de seguida vaig tenir molt d’interès en anar-la a veure. “Et proposem un gran joc psicològic, on res és el que sembla. Una sala d’anatomia forense, un home i una dona. Un thriller psicològic…”, en fi, que els misteris i thrillers m’agraden molt i de cap cap el Borràs! Dons bé, tot i que la idea i el plantejament de l’obra és bastant bona, l’espectacle no acaba de ser del tot rodó. Comença d’una manera molt poc creïble, i tot i que a mitja funció es comença a fer més interessant, no acaba d’enganxar… […]

Sunday Morning és un thriller en forma de comèdia escrit i dirigit per Carol López i protagonitzat per Nausicaa Bonnín, Isak Férriz i Sergio Matamala. Ens diuen que passa en una comissaria de policia… jo no ho vaig veure gaire clar per diversos motius que no us desvetllaré per no entrar en spoilers. És dissabte per la nit. A fora plou. Dos personatges, en Robert i l’Anna, una situació surrealista, uns personatges surrealistes… Tot comença força bé, es crea la intriga entre els espectadors. La cosa pinta bé. Espero, espero, espero, espero, espero, això s’allarga, començo a perdre l’interès… Miro el rellotge, començo a badallar. Espero, suposo que ara ens sorprendrà, però rés de rés. Començo a pensar que… potser […]

“No apostis pels anglesos”, de Vladimir Djurdjevic, arriba a la Villarroel, dins del Cicle “Off La Villarroel” .Es tracta d’una comèdia que gira al voltant de les apostes futbolístiques. David Olivares, Òscar Garcia i José Pérez-Ocaña són els actors protagonistes d’aquesta història, tres amics: en Pau, en Bola i en Piti, que comparteixen la mateixa passió per les apostes futbolístiques. Tots tres amics es troben d’amagat, aquell dia només queda una aposta per resoldre, un únic partit de la Premier League, amb 3 resultats possibles per als quals han apostat diferent i per separat. Qui d’ells serà l’afortunat guanyador ?. La necessitat de guanyar l’aposta els portarà a treure la seva part més egoista,mostrant la seva autèntica personalitat. L’engany, l’ […]

M’ha agradat molt la posada en escena i l’escenografia, les interpretacions han estat impecables, estèticament tot ha estat perfecta, però m’he perdut d’un bon començament. He intentat d’entendre alguna cosa i al final he acabat desconnectant. Finalment m’he rendit i he perdut tot l’interès. Se m’ha fet eterna, el senyor del meu costat no ha parava de mirar el rellotge. A la sortida comentaris dispars. De segur que les valoracions seran diverses, a mi no m’ha arribat. Hauria d’haver-hi anat el dia del col·loqui, potser hagués entès alguna cosa.

Es tracta d’un espectacle adaptat i dirigit per Miquel Murga que ens presenta una comèdia esbojarrada amb un rerefons que fins al final de la representació no quedarà aclarit. El punt de partida és una de les cel·les d’una presó on es troba un reclús amb la seva parella per tenir un vis a vis. Aquestes habitacions tenen un nom temàtic, la dels nostres protagonistes és la de Hawaii. Tot d’un començament ja és un embolic… situacions inesperades, confuses i divertides… Un llit, un galant, una televisió que no funciona i un moble bar buit són els elements que formen l’escenografia. Els tres actors ho fan prou bé, pot ser els hi falta una mica més de rodatge, tot i […]