Tot el que necessites per anar al teatre

Y no quedará ninguno: Fluixeta i una mica antiquada

Y no quedará ninguno
2/10/2017

 

Haig de reconèixer que intento de no perdrem cap de les obres que es fan a Barcelona de l’Agatha Chiristie. Recordo que la primera va ser precisament “Els 10 negrets “ l’any 2007; era la primera vegada que es traduïda al català per Jaume Nadal i que va dirigir Joan Guaski al Guasch Teatre; després vindria “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval en la que vaig fins hi tot participar, “La Ratonera” en el Teatre Apolo, i “La visita inesperada” que s’està fent al Teatre del Raval, i que en breu aniré a veure .

“Ten Little Niggers” que traduït al català és “Deu negrets”, és una novel·la policíaca de l’escriptora britànica Agatha Christie, publicada originalment en el Regne Unit per Collins Crime Club, el 6 de novembre de 1939. El títol fa referencia a una cançó infantil, “Ten Little Indians”, i l’adaptació al teatre va ser escrita per la mateixa autora.

Es va estrenar l’any 1943, i encara avui en dia la podem veure representada en molts teatres.

“Y no quedarà ninguno” és la nova versió actualitzada que fa el dramaturg italià Gianluca Ramazzotti i Ricard Reguant que també la dirigeix, de la novel·la policíaca “Deu Negrets”.

Es tracta d’una història de misteri en la que estan implicades deu persones. Deu persones desconegudes entre si, que a la vegada van estar implicades en la mort d’altres persones en el passat, i que van escapar de la justícia. Tots ells són invitats a passar un cap de setmana en una casa que es troba en una illa deserta. Durant el llarg de la nit aniran morint un a un davant nostre sense que puguem veure qui és l’assassí.

Tinc tant bons records de la versió que vaig veure al Guasch Teatre, que no m’ho vaig pensar dues vegades per anar veure aquesta nova versió, tot i que haig de reconèixer que tampoc les tenia totes, dons la versió que havia vist feia uns anys de “La Ratonera” en aquest mateix teatre no m’havia agradat gens i em feia una mica de por del que em podria trobar. Finalment el repartiment, la majoria d’ells grans actors de l’escena actual i que era dirigida per Ricard Reguant, em va fer acabar de convèncer. Dons bé, tret de l’Arnau Puig i en Toni Sevilla, que fan una feina excel·lent, la resta no m’han convençut gens, dons els he vist sobreactuats i poc creïbles; fins hi tot l’actor Pep Munné, que a part no actuar amb naturalitat, no projectava bé la veu (nosaltres estàvem a la fila set i en prou feines el sentíem).

Així que en general l’he trobat bastant fluixeta i una mica antiquada.

Entre el públic diversitat d’opinió, gent aplaudint amb entusiasme, gent dempeus i gent aplaudint la feina d’un grup de professionals.

 

Per mi ha estat un **1/2

← Tornar a Y no quedará ninguno