Neus Mònico Fernández

Un bon amic em va escriure dient-me que no em perdés aquesta proposta de “no teatre” i no m’ho vaig pensar dues vegades. Una proposta diferent, no un ***** estrelles , però si curiós i original, i del tot recomanable. Una obra feta varies peces co-dependents ( unes millors que d’altres) en espais diferents, han format aquesta gran peça. Fer no teatre, despullar-se física i interiorment i parlar sense dir rés, senyors, té el seu mèrit. Es tracta d’una proposta sense convencionalismes. Cristina Celada i Tatiana Sánchez juguen amb el públic; passem de ser espectadors a ser part de l’espectacle. El moment “mujeres objeto” ….desconcertant. Bé, avui entre el públic hi havia una noia que ha començat a escridassar a […]

La Col·lecció va ser la primera parada del nostre recorregut per la Fira de Tàrrega; aquesta va ser la meva valoració. Quantes expectatives un Pinter!, l’especialista en el teatre de la inseguretat. La col·lecció és una història que gira al voltant d’una hipotètica o no relació extra conjugal esporàdica. Pinter ens presenta dues parelles i la història d’una possible infidelitat. L’obra està envoltada de misteri, i ens fa pensar en més d’una possibilitat. Els personatges juguen amb la veritat en benefici propi. Fantasies i obsessions, gelosies i odis, realisme i misteri, elements molt típics de les obres de Pinter. El text és fantàstic, amb un llenguatge quotidià dins de la incoherència de situacions grotesques i rellevants. L’escenografia està representada en […]

Míriam Iscla ens fa una interpretació extraordinària d’Anna Politkóvskaia, una periodista russa coneguda per la seva oposició al conflicte txetxè i a l’administració de Vladímir Putin. Morí assassinada en el seu bloc de pisos l’octubre de 2006. Tenia 48 anys. Cinc anys després de la seva mort, encara no s’ha aclarit el seu assassinat. Hem vist la cara més fosca de la guerra a Txetxènia a través dels nombrosos articles crítics que va escriure i descriure, Anna Politkóvskaia ,on explicava els abusos i tortures, suposadament practicades per les autoritats txetxenes, que es van cometre durant el mandat del primer ministre txetxè d’obediència russa, Ramzan Kadírov. Anna Politkóvskaia ens parla de violacions, de fam, de misèries, d’abusos i tortures, de injustícia, […]

El Teatre Lliure de Gràcia ha iniciat temporada amb dues estrenes que són des del meu parer imprescindibles:” CrecEnUnSolDéu” i “Dona no reeducable, dos monòlegs de Stefano Massini que ha traduït i dirigit Lluís Pasqual. La primera interpretada per l’actriu Rosa Maria Sardà i la segona per l’actriu Míriam Iscla. Dos textos molt potents, carregats de violència, que no et deixen indiferent. Jo he sortit bastant tocada de les dues funcions. En “CrecEnUnSolDéu” Rosa Maria Sardà dóna vida a tres dones, de religions diferents, en mig del conflicte de la franja de Gaza. Tres maneres de viure i veure una mateixa situació depenent de la cultura a la que pertanyen. Una mirada occidental, jueva i islàmica. Un focus damunt de […]

Com és possible que la Sarah Kane, una persona oberta, dinàmica i lúcida en públic, va estar a la vegada dominada per una depressió maníaca? Anna Alarcón es transforma en Sarah Kane, una dramaturga i directora teatral anglesa de 28 anys, que es va suïcidar l’any 1999 (es va penjar al bany amb els cordons de les seves sabates) mentre estava ingressada, de manera voluntària, en un dels millors hospitals Psiquiàtrics del Regne Unit, el Maudsley Hospital de Londres. Allà Sarah escriu aquest monòleg, on aboca tota la seva desesperació i el ​​seu desig de vida i amor, i vol mostrar què és el que passa per la ment d’una persona quan ja no distingeix la realitat de l’imaginari, els […]