Neus Mònico Fernández

Com que no hi ha temps a perdre, us diré que Othelo és una obra divertida, genial i original. Un Shakespeare en forma de clown. Un espectacle còmic excepcional. Quatre actors fora de sèrie, que amb ingeni i originalitat converteixen la seriositat d’un clàssic en un esbojarrat espectacle dins de l’absurd, on es pot apreciar, que són uns grans especialistes en teatre físic, clown i acrobàcia. Estem davant d’un Othelo actual i contemporani amb petits tocs de teatre clàssic. És un joc entre allò real i fictici, entre el que es veu i el que no es veu. En aquesta proposta no existeix la quarta paret, el que fa que la relació amb el públic sigui oberta, fent-lo moltes vegades, […]

Ahir a La Vilella es van estrenar dues propostes de dansa contemporània, totalment diferents: “Lament” i “Who dunn’t ?!??” Feia temps que tenia ganes de veure un espectacle de dansa butoh, i amb “Lament” era la ocasió perfecta per poder-ne veure una. La veritat és que el que vaig veure em va sorprendre moltíssim. Ramasike ens presenta una coreografia on combina la dansa contemporània, el butoh i la dansa africana. El resultat és realment extraordinari. La seva manera de ballar em va hipnotitzar des del primer instant. Va ser increïble, quina manera de transmetre. Genial !!! Espectacular !!! La posada en escena és minimalista, tan sols hi ha un home mig nu, encadenat de mans i peus amb unes cadenes […]

Impressionant, espectacular, brutal, imprescindible! VACA 35 és una agrupació teatral independent que busca el diàleg directa amb l’espectador, creant espectacles escènics únics i d’una gran creativitat. És una alternativa teatral, que trenca amb tots els estereotips establerts dins de l’oferta actual del teatre, que ens proposa una forma de pensament i de reflexió profunda. Lo único que necesita una gran actriz, es una gran obra y las ganas de triunfar és un espectacle realment impactant on es barreja l’amor i l’odi, els somnis i les misèries, la tendresa i la ràbia. El públic entrem dins un espai reduït on viuen i conviuen dues dones. El lloc no és gens acollidor, tot al contrari, la misèria en la que viuen aquestes […]

No m’ha agradat, m’he avorrit. Se m’ha fet llarga i pesada. És la primera vegada que no aplaudeixo un espectacle. El text no m’ha agradat gens, l’he trobat repetitiu i poc afortunat en molts moments. Com es pot dir que una anorèxica no és una persona normal. Herbert Morote aprofita aquest personatge per fer una crítica social del mon en el que vivim o ens vol donar una lliçó de moralitat ?. La interpretació de la Concha Velasco l’he trobat fluixa, forçada i poc creïble. Penso que, per en Rodrigo Raimondi ha estat una experiència molt emotiva i gratificant; amb això voldria quedar-me, no m’agradaria pensar que se l’ha pogut utilitzat com a reclam d’aquest espectacle.

L’Anna Moliner i en Joan Negrié són la parella protagonista d’aquesta comèdia que Joan Yago, un jove dramaturg, guardonat amb el premi Quim Masó, que ha escrit expressament per a ells. Estem davant d’una obra divertida i dramàtica al mateix temps, que tracta sobre el món de la parella, l’amor i les esperances perdudes quan deixem de ser joves. És d’aquelles obres que et fan riure i a l’hora reflexionar sobre els somnis del passat, quan la joventut comença a desaparèixer i comencem a replantejar-nos el que ha estat la nostra vida, els obstacles hem hagut de superar i si realment ha valgut la pena. Aquesta és la història d’en Santi i la Rosó ,una parella tan sentimental com professional. […]