Neus Mònico Fernández

Amb un francès molt bàsic i fàcil d’entendre, s’ha estrenat a La Seca Espai Brossa Les Rois Fainéants, una proposta divertida i desenfadada de la jove companyia Cocotte. Les Rois Fainéants neix en un taller de creació de 3er d’interpretació de teatre físic, dirigit per Joan Cusó, professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, que agafa com a referent i font d’inspiració dels seus personatges la Cia de teatre Les Deschiens i Jacques Tati (actor, guionista i director de cinema francès). L’espectacle és una crítica en forma de “divertimento”, on es barreja realitat, fantasia, absurd, humor i tendresa. Un treball multidisciplinari (treball amb objectes, música, text, gest), amb un component visual molt important. L’escenografia de Marta Bayer ens situa dins […]

“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes. Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l’escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat. A “Nàufrags” en Lluís Danés […]

Arriba a La Vilella un muntatge que fa molt de temps que li anàvem al darrera: Don Joan. Memòria amarga de mi, el primer dels espectacles de Miquel Gallardo i l’únic que em faltava per veure del seu repertori. La meva valoració és la màxima *****, per molts motius, la fantàstica direcció de María Castillo, una il·luminació molt efectiva, i la magnífica feina i esforç que hi dedica en Miquel Gallardo en fer creïble la quantitat de personatges que ha d’interpretar (juntament amb el seu propi personatge), mostrant diferents canvis de veus i maneres de moure’s, personalitzant cadascun d’ells, arribant a donant-los vida pròpia i aconseguint que els espectadors ens oblidem que són titelles. Mèrit afegit és que en l’actualitat […]

“Impulso” és la segona proposta que vaig triar de Oh! Poètiques de la il.lusió, gràcies a un bon amic em va dir “jo això no m’ho penso perdre, de moment no és un espectacle, però tinc curiositat de veure que surt d’aquesta trobada entre la Rocío Molina i els Cabo San Roque”. No es un espectacle, al menys així ens ho van dir. Però si allò tan meravellós no va ser un espectacle …, ja tinc ganes de veure el resultat final !!! Pel que vaig assabentar-me, és un treball que s’ha creat en la distància, quasi sen se trobar-se. Tan sols fa un parell de dies que assagen junts, la resta és improvisació… Em diuen: “Impulso” és una trobada […]

La primera obra del any 1/1/2016 i ha estat un encert !!! “Ragazzo” és una crítica a la globalització i a l’abús del poder, és un parleu-ne per no oblidar, és impotència, és un fet real , una història sense resoldre, un reconeixement i homenatge a Carlo Giuliani. Gènova. Juliol de 2001 durant la cimera del G8 (trobada anual on es reuneixen els caps d’estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics) . Després de la reunió Ministerial de la OMC durant el novembre de 1999 a Seattle, va representar l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions internacionals. Es prohibeix estendre roba als balcons, es prohibeixen les manifestacions o trobar-se en la zona on estan reunits els líders mundials del […]