Neus Mònico Fernández

La primera obra del any 1/1/2016 i ha estat un encert !!! “Ragazzo” és una crítica a la globalització i a l’abús del poder, és un parleu-ne per no oblidar, és impotència, és un fet real , una història sense resoldre, un reconeixement i homenatge a Carlo Giuliani. Gènova. Juliol de 2001 durant la cimera del G8 (trobada anual on es reuneixen els caps d’estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics) . Després de la reunió Ministerial de la OMC durant el novembre de 1999 a Seattle, va representar l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions internacionals. Es prohibeix estendre roba als balcons, es prohibeixen les manifestacions o trobar-se en la zona on estan reunits els líders mundials del […]

És una llàstima que treballs com aquests passin quasi desapercebuts per la gran majoria de públic. Jo de què me la perdo, vosaltres encara teniu la oportunitat d’anar-hi aquesta tarda. No la deixeu perdre !!! La companyia francesa Blick Théâtre ens porta un espectacle sense paraules, tan sols el gest i el moviment com a llenguatge. Hullu significa boig, bogeria en finlandès i és el resultat de la investigació sobre els trastorns mentals. És tracta d’un espectacle amb un treball escènic impressionant, màgic, delicat i poètic, que combina diferents tècniques: teatre gestual, contorsionisme, acrobàcies, màgia, manipulació de titelles i objectes. Ha estat increïble veure que els titelles tenien vida pròpia, talment semblava que eren reals, de vegades ni tan sols […]

Bogeria ve del llatí vulgar “delirés”, de lira ire, que significava originalment en l’agricultura “desviat del solc recte”. La bogeria realment és la desviació de la norma?. En realitat, quina és la línia que separa el que és del que no és… la bogeria del seny ?. És tan fàcil estar en un costat o en l’altre … “Boges” és una reflexió sobre les malalties mentals, una obra sobre la nostra necessitat d’inventar-nos personatges per poder sobreviure a la realitat que ens envolta. L’autor, José Pascual Abellán, mestre d’educació especial, ha escrit aquesta obra basant-se en experiències reals, i ho fa mitjançant la seva visió teatral de la malaltia, fent-nos veure que en el comportament humà no existeixen els límits […]

El teatre del Raval trenca la quarta paret amb “Testimoni de càrrec” de l’Agatha Christie. Vuit espectadors de cada sessió tenen l’oportunitat de gaudir de l’obra des del mateix escenari, fent de Jurat Popular del judici que es representa en la funció, durant el segon i tercer acte, veient l’espectacle des d’un lloc privilegiat i podent viure l’experiència de participar-hi com actors-figurants. Un d’ells, el President, és a més a més, un figurant amb text, ja que haurà entre altres coses, de llegir el Veredicte final. Dons bé el meu marit i jo vam ser dos dels espectadors afortunats que hi vam poder participar. Una servidora com a membre del jurat i el meu marit (de sorpresa) va estar elegit […]

M’ha agradat molt la posada en escena i l’escenografia, les interpretacions han estat impecables, estèticament tot ha estat perfecta, però m’he perdut d’un bon començament. He intentat d’entendre alguna cosa i al final he acabat desconnectant. Finalment m’he rendit i he perdut tot l’interès. Se m’ha fet eterna, el senyor del meu costat no ha parava de mirar el rellotge. A la sortida comentaris dispars. De segur que les valoracions seran diverses, a mi no m’ha arribat. Hauria d’haver-hi anat el dia del col·loqui, potser hagués entès alguna cosa.