Miquel Gascon Baz

HOTEL PARADISO és una obra d’humor negre-blanc, un thriller còmic. Hotel Paradiso és una empresa familiar regentada per la seva vella directora, que ens fa riure només aparèixer a l’escenari; la forma de pujar a la cadira per treure la pols del retrat del seu marit mort, que presideix el vestíbul de l’hotel, és memorable. Quatre actors que es transformen en 13 personatges gràcies al poder de les màscares, al vestuari i a la seva gestualitat. Una obra sense text que et fa intentar desxifrar com els actors són capaços de crear la il·lusió, només amb el seu llenguatge corporal, de què el seu rostre, estàtic darrere la màscara, ha canviat, malgrat tot, de gest. L’espectador acaba tenint la sensació […]

Creiem sincerament que es tracta d’un dels millors espectacles teatrals dels darrers anys. Eva Dolç (Emma Vilarasau) és una actriu que ha deixat d’interpretar als escenaris després de molts anys de ser una actriu consagrada i reconeguda… i els espectadors durant tota la representació es preguntaran per què està ferida. Dos joves que s’inicien en aquesta professió, la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), intenten aprendre l’ofici d’actor, amb el suport dels consells que l’Eva els aporta. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els […]

La delicadesa de Claire Ducreux domina tot l’espectacle, un parc encara tancat on un rodamón dorm en un arbre, a terra fulles, un bar anomenat Café d’automne … i arriba el cambrer, Toni Mira, que de mica en mica va redreçant la terrassa col·locant les cadires i les flors a les taules. Una veu en off anuncia la pròxima apertura del parc i mentre esperem, el rodamón, Claire Ducreux actua per tot l’espai escènic i ens arrossega amb la seva capacitat de seducció, el seu etern somrís, la seva mirada i la interacció amb l’espectador.Arriben els músics i els nens, l’espai es va omplint però es Claire qui capta tota la nostra atenció. Finalment Mayte Martin a l’escenari i amb […]

Xavier Bobés amb aquest espectacle que ara ens ofereix ha aconseguit fascinar-nos del tot, per la seva sensibilitat i la seva voluntat per aconseguir la excel·lència en un treball absolutament artesanal, que requereix un gran esforç personal de preparació abans inclús de començar cada una de les representacions. Considerem que és el millor treball que ha realitzat. Poc o gens podem explicar del que passarà si aneu a veure aquesta meravella d’espectacle… i és que esgarraríem les sorpreses i experiències que podreu viure intensament. Potser l’espectacle de la nostra vida. IMPRESCINDIBLE!! Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-fYDl

Us asseguro que no es tracta de les típiques titelles pensades per infants; es tracta de TEATRE amb majúscules, teatre per adults, teatre de text, que utilitza les titelles per interactuar i com un recurs mes; en Miquel Gallardo els tracta com si fossin persones humanes que estan actuant amb ell a escena. Un espectacle de petit format però molt pensat i elaborat que arriba al públic amb una intensitat brutal. És la Creativitat sense límits…. un muntatge ple de poesia escènica i màgia, que utilitza també els recursos de les noves tecnologies amb projeccions de personatges que parlen amb els personatges que estan a escena. Miquel Gallardo, porta més de 25 anys manipulant titelles i amb aquesta experiència aconsegueix […]