Miquel Gascon Baz

Malauradament no vàrem “entrar” de cap de les maneres, en el joc que ens proposaven, des del minut zero de la seva actuació… i la cosa va anant empitjorant de mica en mica, perquè després de mitja hora de “concert” de sons guturals dels quatre intèrprets palplantats davant nostre, la cosa se’ns va convertir en gairebé insuportable i l’únic que teníem ganes és que acabes d’una vegada i fugir, “camesajudeume”… en direcció al carrer per oblidar-nos el més aviat possible. Reconeixem, això si, la gran dificultat de la interpretació del “concert” amb paraules inexistents, crits i sons guturals, reforçada per una mímica que segurament era força lloable, tot veient la reacció d’algunes persones del públic que semblava que s’ho estaven […]

Dido reloaded es tracta d’una versió en clau contemporània de l’òpera de Henry Purcell, nascuda sota el paraigua de l’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Estàvem convençuts que ens interessaria i malhauradament no ha estat així. No ens va agradar la composició musical, ni tampoc la posada en escena ni la dramatúrgia. No desqualifiquem en cap cas la feina feta per aquest grup d’artistes i menys encara sabent que ha estat reconegut al nostre país i també internacionalment. Simplement, no la vàrem entendre musicalment parlant i no ens va agradar. Podeu llegir les nostres raons aqui.

Últimament alguns autors, es creuen que tan sols amb un nom ja reconegut en el mon del Teatre, fent qualsevol cosa, és mes que suficient per tal de què el public acudeixi en massa deixant a taquilla els seus calerons….. i encara mes fàcil de vendre el producte si l’autoria/direcció queda repartida entre varios autors mes o menys coneguts. La suma de 3 autors/directors coneguts NO garanteix un bon resultat. Recomano retirar l’obra d’immediat i revisar-la en profunditat. Algunes bones interpretacions llastades per una direcció inexistent.