Miquel Gascon Baz

Anàvem disposats, si mes no, a resistir el màxim possible o fins i tot a passar les set hores que dura la representació, asseguts a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors. Anàvem disposats a gaudir d’una proposta innovadora basada en una obra reescrita i reordenada pel poeta Albert Balasch. La sala mig buida o mig plena segons l’òptica que s’utilitzi i les tres actrius quan entrem a la sala ja estan preparant l’escenari, escombren, retiren i posen material d’attrezzo, preparen entrepans que emboliquen en paper transparent o en paper de plata, tornen a escombrar, pleguen mantes, estenen les mantes que havien plegat, es canvien de vestuari …. ens diuen que falta poc i que aviat començarà….. ens […]

Aquest espectacle va ser un dels que primer vaig escollir en sortir la programació del Festival Grec2016 i és que en veure que es tractava d’una estrena “coproducció internacional” en la que el mateix Festival Grec s’involucrava, vaig confiar plenament en l’equip de programació del Festival. Novament aquesta confiança es va veure esgarrada per segon cop en una “coproducció internacional”, primer va ser amb “Oficina per una vida postidèntica”” el passat dia 5 de juliol… i ara santornemi…. una altra decepció gegantina amb aquesta VISIÓ ARDENT…. tan gran, que en acabar la primera part, l’Imma i jo … camesajudeume, vàrem fugir novament del Mercat de les Flors. No sabem pas si en aquesta enorme decepció dels primers 80 minuts que […]

A vegades la intuïció ens falla a l’hora de seleccionar els espectacles que podem veure del Festival Grec i aquest és un cas claríssim, de què la meva selecció no va coincidir en RES, en el que esperava de la producció escollida. El resultat ha estat tan decebedor, que fins i tot haig de dir que no vaig poder aguantar a la butaca els 90 minuts previstos… i quan faltava poc per l’hora, em vaig aixecar de la butaca i vaig marxar de la sala. En cap cas afirmo que sigui una presa de pèl cap a l’espectador i això no ho diré mai d’un treball en el qual han participat un munt de persones i evidentment, ho han intentat […]

El nostre primer “Grec” i el resultat ha estat un absolut desengany, perquè DAURRODÓ ens va decebre moltíssim. El que s’anuncia com “Una insòlita desfilada d’objectes vius”, a nosaltres ens va semblar un desconcertant seguit de narracions mal embastades, basades en llegendes i faules al·legoriques, a les quals no vàrem trobar ni el lligam ni el sentit… o potser és que no vàrem acabar d’entendre el treball dels seus autors, en Joan Baixas i en Cildo Meireles, que de ben segur existeix i que malauradament no hem pogut captar. Tot comença amb un passeig dels espectadors per una mena de “performance” circular al voltant de l’espai escènic, on es poden veure als objectes que després formaran part de la representació. […]

Es tracta d’un treball de fi de carrera de la primera promoció de l’escola superior d’art dramàtic Eòlia. No sé pas que ens va passar, però sincerament vàrem estar ben a punt de marxar de la sala, quan tot just portàvem una mitja hora de representació i és que no ens interessava gens el que veiem i sobretot alguna de les interpretacions la trobàvem exagerada, sobreactuada i gens creïble; sabíem que es tractava d’un espectacle d’actors novells que estan començant, però precisament per això mateix la vàrem trobar en general, excessivament poc treballada. El text i també la direcció d’aquesta proposta teatral és responsabilitat de Jordi Prat i Coll; hem de reconèixer que malgrat que la proposta definitivament no ens […]