Miquel Gascon Baz

Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa “el cantante melódico del trémolo metódico” i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia. …. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no, tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors. Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva […]

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l’àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d’una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l’escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s’han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d’andròmines. L’espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d’una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa […]

Extraordinària Muntsa Alcañiz, la protagonista d’aquesta història, obra de la dramaturga Marta Barceló i guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Tal com va manifestar a la roda de premsa la mateixa autora, aquesta no és una obra sobre la malaltia de l’Alzheimer, sinó una eina per explicar l’empoderament d’una dona davant d’una situació complicada. Estem davant d’un text molt vitalista i que transmet un bri d’esperança davant la irreversibilitat d’aquesta malaltia, no tant per la possibilitat futura de curació, com per l’actitud vital de gaudir de cada segon, cada minut, cada hora, cada dia … del temps del qual encara pot gaudir. Júlia reacciona, plora, nega, crida, riu i decideix anar complint pas per pas els […]

Dissabte passat ens vàrem apropar a la primera sessió al Teatre de l’Eixample, i un altra vegada amb una certa por, perquè aquell matí havíem llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava, sense gaires miraments ni arguments. A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem arribar fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i els seus diners en aquest projecte. Una crítica d’aquest calibre pot acabar fent que una proposta escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més que […]

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel “Temporada Alta” i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera. L’acció té lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la “Maman” toca amb assiduïtat. Es […]