Josep Maria Ribaudí i Martí

No, no m’he passat amb el whisky; és la lletra d’un dels números musicals de Gente de Bien que La Cubana està fent al Teatre Coliseum. És el que passa quan els nou rics compren títols nobiliaris, s’incorporen a les elits barcelonines i parlen castellà perquè “fa” més fi. Aquest és un musical que tira més a revista del Paral·lel de la Mary Santpere, que a Rent. Peça divertida, “cubana” i rajant pel broc gros sense manies. Els veterans de Cubana us hi divertireu i els que encara sou verges flipareu. Jo no me la perdria. Crítica completa » http://bit.ly/2hVeAtY

Perquè la història és potent (Sòfocles), el llibret de Hugo von Hofmannsthal una virgueria i la música de Richard Strauss —l’alemany, no l’austríac dels valsos— potent com poques. Si hi afegim la direcció de Patrice Chéreau, vell conegut als teatres catalans, i el protagonisme de la soprano Evelyn Herlitzius, doncs ja ens hi falta ben poc: un elenc molt bo, un director d’orquestra —Josep Pons— que ha conduït la difícil música d’Strauss amb solvència i un conjunt molt bo… Gran nit d’òpera al teatre de la Rambla. A mi l’òpera se m’ha arrapat al estómac just al inici i només m’ha començat a deixar anar a l’altura de Castellolí, un poble a poc més de deu km. de casa. Crítica […]

El pa de cada dia, però en aquest cas una mica més complicat. Un astronauta amb vestit pressuritzat força galdós manipula una taula de control amb pantalla de televiso ridícula, d’una qualitat xinesa, en el sentit de tot a cent. Una dona de mitjana edat, xerraire li fa un favor a una amiga ocupant-se del pis, doncs ella (l’amiga) ha anat a una trobada amorosa amb un desconegut contactat per Tinder amb l’esperança… de follar, follar molt. I tot això com lliga? Doncs… ja costa, ja, però us recomana que vegeu l’obra. Molt bon text i direcció de Clàudia Cedó i magnífics Cristina Cervià i Jordi Subirà. Crítica completa » http://bit.ly/2gxc0FH

Tots sabem que l’Àtic 22 és una golfa, no un teatre. Queda de puta mare, però s’ha de ser molt curós amb el tema acústic, i aquesta nit això no ha passat. Crec que s’han equivocat fent un muntatge a tot el llarg de l’espai (penso que no era necessari i que de una punta a l’altra costava d’entendre), amb la sonorització quan la prota parlava pel micro (reverberacions potents) i finalment amb la velocitat que l’actriu parlava, menjant-se una paraula darrera l’altra. Em sembla que els directors haurien d’estar més al tanto dels temes acústics. Sé que amb 76 anys les meves orelles ja no són el que eren, tot i portar correcció; però diu l’estadística que la major […]

Penso que haurien pogut triar un Sagarra millor, perquè aquesta Fortuna l’he vist passada; per a mi no és ni de lluny el millor de l’autor. L’escenografia i el vestuari m’han semblat bons. El muntatge a dues grades no m’ha aportat res interessant, els vídeos de bombardejos m’han atabalat, però el problema ha estat l’obra y la direcció. Penso que Prat i Coll encara ha realçat el caducat de la peça amb una direcció d’actors exagerada, veus impostades i actituds histriòniques; en general tot poc creïble. Tot i així aplaudeixo que el TNC programi autors catalans, que per això se’n diu Teatre Nacional de Catalunya. Crítica completa » http://bit.ly/2hjtDNQ