Francesc Esteve i Tomàs

Quina millor forma per començar la temporada teatral que aquest Editto Bulgaro que ens presenta La Calòrica. Per passar una bona estona, a més de veure com fets ocorreguts a Itàlia del 2002 encara pot ser actual. Quan una companyia decideix portar als escenaris uns fets com els que transcorre en aquesta història, pot caure en una obra grollera.S’ha de dir, que en aquest cas (Joan Yago com Israel Solà) defuig del que podria ser fàcil i t’ho presenta amb humor i a la vegada amb un punt de crítica. A més …(seguim)

Si ja em vaig penedir no poder anar a veure-ho al Círcol Maldà, ara he trobat el dia per no perdre’m aquest muntatge. Un musical valent a la vegada que íntim. S’ha de dir que és molt arriscat posar dues veus acompanyades d’un piano en una sala tan gran per un espectacle íntim. Però el millor de tot, és que s’en surten. La veu de Nina i Mariona Castillo t’envolten en tot moment. Fins i tot, en aquells moments que canten amb una tènue veu. Excel·lent interpretació de la Nina i la Mariona Castilo, i una veu amb una tonalitat vocal que s’ha d’agrair. La Clara Penya ha realitzat unes composicions perfectes, que ja em van sorprendre en l’anterior proposta […]

Iván Morales s’ha superat, i ho ha fet amb aquesta Cleòpatra que ha creat per el lluïment d’Anna Azcona. Dintre del cicle “Tot pels diners”, aquesta trilogia sembla que petarà al Teatre Lliure. Si vam sortir totalment sorpresos amb Mammon, aquest cop ha guanyat amb golejada (si tenim en compte que l’estrena va coincidir amb el retorn de Pep Guardiola). Amb un monòleg per començar l’obra i que ens sedueix en la història d’aquesta mare i filla, ens descriu aquesta Barcelona que no surt mai a la TV. A més… (segueix llegint)

Pensar que fa uns dies comentava que semblava que teníem una temporada teatral sense sorpreses i vaig al Teatre Lliure, i em trobo amb aquesta gratificant sorpresa. Inicialment s’ha demanat a cinc creadors –Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victòria Szpunberg– que facin tres propostes sota el mateix signe “estem disposats a fer-ho tot pels diners?” Mammón és la primera obra de la trilogia de del cicle Tot pels diners que hem vist a l’Espai Lliure. Es tracta d’una coproducció entre el Teatre Lliure i La Brutal. El primer que em ve al cap al pensar el que he vist al Teatre Lliure és creació i bogeria, però tot amb molt bona feina. Totalment recomanable per diferents […]

Acabo de sortir ara mateix del teatre, i el primer que em penso és “he vist una obra inspirada en una novel·la o en un fet real?” i em sembla que no he estat l’únic, era un comentari s’ha dit només finalitzar la funció. Una obra que et fa entrar en la por dels extremistes, en la pèrdua de llibertat i en la bogeria d’una mare fins a la última conseqüència. Basada en uns fets reals de començament del segle passat. Dels actors s’ha de dir que estan correctes, tret de Teresa Vallicrosa que aconsegueix transmetre la bogeria necessària d’aquesta mare assassina. Fins i tot he tingut moments que m’han recordat a…(seguir llegint)