Elsa Álvarez Forges

Som davant d’un text punyent, dur, valent i ple de força, d’aquella que encongeix el cor. Amb Una gossa en un descampat, Clàudia Cedó explica una història personal, molt íntima, que en molts moments fa mal de veure, el dolor d’una mare que ha parit un fill mort. Sergi Belbel ha creat una escenografia amb grades a quatre bandes que integra el públic, especialment el de la primera fila, que trepitja literalment el descampat on transcorre l’acció. Aquesta proximitat, aquesta immediatesa, dona encara més força a l’obra, que escènicament aprofita cada racó del quadrilàter. Sis actors fan cadascun múltiples papers per a múltiples subtrames que conformen la xarxa de personatges que es mouen al voltant de la Júlia, la protagonista […]

Creditors és un dels grans textos del dramaturg suec August Strindberg. Si heu vist La senyoreta Júlia, ja sigui al teatre o en la versió cinematogràfica que en va fer Liv Ullmann, protagonitzada per Jessica Chastain, heu de veure Creditors. A través de tres personatges que a poc a poc veiem com es configuren en un triangle amorós, assistim a una dissecció acurada i precisa de l’ànima humana, especialment de les nostres passions, ambicions i frustracions. L’obra, escrita l’any 1889, sembla que s’hagi escrit fa quatre dies. Com a la Casa de Nines, d’Ibsen, hi trobem una dona que malda per ser lliure, tot i que Tekla, a diferència de Nora, és coqueta i li agrada seduir. A l’Almeria Teatre, […]

Llibres per cremar és l’únic text teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, tot i que no és l’única obra seva que hem pogut veure a Barcelona. Fa uns anys, Lluís Soler i Xavier Ripoll en van escenificar la novel·la Cosmètica de l’enemic a la Sala Muntaner. Nothomb és una autora molt original que sempre furga en racons estranys i inexplorats de l’ànima humana. En el cas de Llibres per cremar (Les combustibles) proposa un dilema de vida o mort a propòsit del valor dels llibres. Quin o quins triaríem per cremar si necessitéssim combustible de manera inexorable? De quin o quins ens desfaríem primer? Aquest plantejament, tan cruel vist des de la comoditat, obliga els protagonistes a prioritzar […]

Macbeth és la història de la cobdícia sense límits. Shakespeare hi va posar la lletra i Verdi la música. Entre tots dos aconsegueixen el retrat fascinant de dos personatges foscos, despietats i amb una set de poder insaciable. Macbeth i la seva dona, crèduls a ulls clucs dels vaticinis d’unes fetilleres, conspiraran per eliminar qualsevol que s’interposi en el camí al tron. El drama del rei d’Escòcia ha tingut moltes versions, d’entre les quals destaquen grans pel·lícules, com la de Roman Polanski, i evidentment, l’òpera homònima de Verdi. Enguany Macbeth ha inaugurat la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb un repartiment estel·lar: el baríton francès Ludovic Tézier feia el rol protagonista i al seu costat la soprano Martina Serafin […]

L’inframón és una obra que bascula entre la filosofia i la ciència-ficció. En un futur no gaire llunyà, un home crea un regne virtual poblat per hologrames. Qualsevol persona del món real hi pot entrar, amb una identitat fictícia, i actuar-hi sense normes ni límits. La llibertat es converteix en llibertinatge, ja que els actes no tenen conseqüències. O sigui, una mena de Second Life, però molt més evolucionat. Amb aquesta premisa, la dramaturga nord-americana Jennifer Haley crea un thriller inquietant que manté l’espectador en tensió tota l’estona. A mesura que l’obra avança anem descobrint les interioritats d’uns personatges que es mouen entre el món real i l’inframón, o allò que abans s’anomenava Internet. Al món real, la detectiu Morris […]