Eirene Ramos

“Quanta bellesa!” aquest va ser el meu primer pensament en sortir de gaudir de Todas las noches de un día. Un espectacle que conté una bellesa creada a través d’una història dura, molt dura, que explicada d’una altra manera podria convertir-se en notícia de la secció de successos de qualsevol mitjà groguista, però que Alberto Conejero escriu amb tal poètica que és una delícia amb la que gaudir en cada frase. A sobre de l’escenari Carmelo Gómez i Ana Torrent, molt ben dirigits per Luis Luque, representen a Samuel, el misteriós i reservat jardiner que té cura de l’hivernacle de la Sílvia, una enigmàtica dona que porta un temps desapareguda. L’obra se centra en el dia que la policia ve […]

El Despertar de la Primavera m’ha sorprès gratament. Sense grandiloqüència ni grans pretensions, el musical aconsegueix, gràcies al talent de tot l’equip i a una molt bona execució d’aquesta obra del Off-Broadway, conservar un bon ritme durant les més de 2 hores que dura, enganxant al públic de principi a fi. Els seus joves actors i els seus músics ens demostren que no es necessiten grans escenografies, perruques per un tub o milions de llums perquè un musical funcioni: l’escenografia és escarida, encara que està molt bé utilitzada; el vestuari és simple, però dóna bon resultat; les actuacions dels joves actors i actrius són molt bones; a més realitzen les coreografies amb molt ritme i poètica; i a nivell vocal […]

“Has d’anar a veure-la”… Poques obres hi ha en les que el públic conclogui al uníson amb una frase tan categòrica, i menys sent teatre de màscara, però André y Dorine és així, pura màgia que agrada a tothom, i no és para menys. Per la seva poètica, per la seva delicadesa, per un fil argumental genialment construït, per la seva naturalitat i calidesa, per una qualitat interpretativa molt alta en un tipus de teatre en el que no és gens fàcil… La llista de raons per anar a veure-la és interminable. Com a públic vius una muntanya russa de sentiments, de sensacions, rius, plores, t’emociones, empatitzes amb els personatges, els estimes com si fossin els teus propis avis. És […]

L’obra Animals de Companyia torna en una segona temporada a la sala Pepe Rubianes del Capitol amb l’etiqueta de “la comèdia revelació”; un títol que s’ha guanyat a pols després de passar per algunes cases particulars i algun escenari, i acabar sent un èxit la temporada passada. Això li ha permès tornar a repetir i estar de nou a la cartellera. Qui no hagi gaudit encara d’aquesta joia, la primera de l’Estel Solé; ja està trigant a fer-ho, les segones oportunitats també s’acaben. Tot l’èxit de Animals de Companyia és ben merescut: una obra fresca, enèrgica, molt divertida… Amb un text molt bo i uns actors i actrius que aguanten el ritme frenètic de l’obra, amb unes interpretacions molt ben […]

El que comença ambientat en una autèntica novel·la negra, d’assassinat i intriga, i amb dos detectius que semblen trets dels anys 50, -look inclòs-; va a poc a poc convertint-se en una infinitat d’escenes amb cançons hilarants de les que coneixem perfectament la música, però a les que Los Martínez l’han modificat la lletra de manera molt enginyosa, perquè comencis a riure en la primera nota i no paris fins a l’última. Aquesta comèdia musical ens explica els misteris d’un assassí en sèrie, que es dedica a matar a les seves víctimes amb objectes tan estrafolaris com un DVD de la serie UPA Dance… Els assassinats es van succeint i Los Martínez aniran buscant el que ells consideren pistes, fins […]