Dera Gé

Aneu-hi. Son masses coses: creativitat, text, missatge, interprets,naturalitat… Son 6h d’obra que tenint en compte que jo m’agovio bastant en espais tancats només vaig sortir una vegada per respirar (es permet !!). És cert que son 6hores que demanen estar despert per la profunditat dels textos que son molt bons i intensos també. Potser es podria anar rebaixant una mica a moments per poder estar atents tota l’estona. La posada en escena, el vestuari o “no-vestuari”, la vulnerabilitat i la viscelaritat … tot plegat en fan una obra d’art. És preciós de veure. Una aposta arriscada però els aplaudeixo per fer un espectacle de 360º. Els hi desijto molta sort trobant altres espais en els que se’ls hi permeti presentar […]

Grup de noies amb moltissim talent que decideixen crear des de zero una obra i aconsegueixen arribar al públic i exhaurir entrades parlant de la sarcoidosis pulmonar, tema central d’aquesta obra. I com? Doncs des de l’humor, des de la performance, amb la musica, jugant amb el públic., inclus afegint altres mitjans per comunicar-se (llegint, llenguatge de signes… ) Es nota que hi hagut moltissima dedicació, que s’ha volgut fer des de la veritat i que les actrius s’ho han treballat molt per fer d’una situació dramàtica una obra de teatre. Comentar que son fets reals, que li han passat a una de les actrius. L’unic que potser no em va acabar de convèncer és la forma en la que […]

La història del sonall trobat en una fossa comú i la història de la dona que van trobar, ha donat peu a tota una investigació sobre la seva identitat i el seu passat. Es centren en aquesta història sense deixar de costat la finalitat de l’obra, la de fer un homenatge a la memòria històrica, a les víctimes del franquisme desaparegudes (i també les identificades) en fosses comunes. És un homentatge que a dia d’avui segueix sent latent i necessari. És un joc immersiu. El públic, el músic i els actors comparteixen espai. I la obra es desenvolupa entre el públic, a “pista” o bé en plataformes que es van movent. Hi ha un control increïble d’espai i connexió amb […]

4 actors i actrius que dónen la veu a testimoniatges reals de col·laboradors/voluntaris de metges sense fronteres i creu roja. La posada en escena té una composició particular, doncs no és habitual veure un escenari tan llarg, en el que passen coses al fons on no acabes de veure bé el que passa, potser perquè realment no cal veure-ho. És una obra dinàmica la major part del temps, amb moments més lents, però et mantens atent. Ens aproximem a la propia condició humana, a la desesperació, a la supervivència, a l’alerta. Els intèrprets estàn fantàstics, de 10. És molt fàcil caure en la monotonía però es crea el clima convenient per tirar els textos, sense caure en el to dramàtic […]

Una proposta totalment inesperada, que no sé definir si és teatre, cinema o experiment, en el que som testimonis durant dues hores d’una cita a “cegues”, en la que les dues persones es veuen per primera vegada. És una proposta atrevida, fora del comú, amb un actor diferent a cada funció que no sap el que li espera, que pot encaixar més o menys segons el tipus de públic, doncs no és una obra de teatre clàssic. Destaco la feina de la Candela, amb una escolta impacable, adaptant-se a la improvisació sense perdre en cap moment el focus de que ella és Ifigènia i que porta tres mil anys dormint, tot i que ho ha vist tot mentres dormia. Es […]