Dera Gé

“Marie, la roja” té una premisa molt interessant: presó de dones que venen de diferents entorns socials han de treballar i conviure juntes. Una d’elles, Marie, interpretada per Carlota Olcina, revolucionaria, “roja”, feminista… té un discurs eloquent i directe que no s’atura durant tota l’obra i que convida, no només a la resta de dones a compartir-lo, sino que inclús enamora a un dels funcionaris. El text d’Arquimbau és fort, però l’execució no m’ha convençut. Personalment, no he acabat d’entendre el fons dels personatges, les inquietuds, amb alguns no m’ha quedat clar qui son, i, no només el perquè estan allà sino el perquè han actuat com han actuat tenint en compte que la premisa ens planteja la societat patriarcal […]

Indiferent no m’ha deixat, això segur. Ens trobem amb una versió en la que “les bruixes” son els The Tiger Lillies que aporten un clima tètric a l’obra, que s’intensifica amb els seus maquillatges d’esquelets (molt Tim Burton). Una imatge del final tràgic de l’obra. Tenen doble paper: de músics i de narradors. Amb les seves caçons expliquen amb un llenguatge més adaptat i contemporani la història de Macbeth. Mentres, els 3 actors representen la obra, amb un sutil to còmic. Quan comença l’obra impacta ja que és una cosa diferent que sembla que anirà en evolució. Personalment l’obra es fa molt llarga. Hi ha un abús de repetició de recursos, no acabes d’entendre qui és qui, la música és […]

Ara està de moda adaptar obres clàssiques en els nostres temps actuals. L’exercici consisteix en parlar del mateix però actualitzant el text amb un llenguatge actual i modern. No estic convençuda de que sempre pugui funcionar. En aquesta adaptació no m’ha convençut ni el text ni la direcció. M’ha semblat tot desubicat, sense ordre, sense precisió… que es queda superficial amb un discurs molt simple i ja conegut per tots. Puc destacar la música que ha donat cert ritme i amb unes veus fantàstiques, tot i que tampoc he acabat d’entendre el seu significat en certs moments. Sóc més que conscient de la feina que hi ha darrera i del que suposa una producció d’aquest nivell però sent el Teatre […]