Cinta Paloma Vila

Formem part d’una societat de consum i, en general, no tenim altra opció que jugar al joc capitalista. De tant en tant, però, potser descobrim que encara ens sorprèn alguna transacció. Un exemple? El punt de partida de Tocar mare: una dona de seixanta-dos anys ofereix (cobrant) els seus serveis com a mare, i una noia que ronda la trentena, òrfena, s’hi interessa (pagant). La definició d’aquest contracte és probablement l’escena més còmica del text que signa la dramaturga mallorquina Marta Barceló. Lluïsa Castell i Georgina Latre interpreten molt convincentment la relació fictícia entre una mare i una filla que, a còpia de clixés i detalls, acaba posant-se gairebé qualsevol mena d’espectador a la butxaca. El muntatge, dirigit per Jordi […]

La funerària, el negoci familiar on treballen una mare (Rosa Vila) i les seves dues filles (Clara de Ramon i Laura Daza), ha de tancar les portes perquè resulta que la gent ja no mor. I el que per a molts seria una notícia esplèndida, per a aquestes tres dones no ho és gens: a què es dedicaran, d’ara endavant? Així comença Fantàstic funeral festiu, un text de Roger Torns dirigit per ell mateix en un muntatge a càrrec de la companyia Produït per H.I.I.I.T. Les persones som complicades i les nostres reaccions, per tant, també ho són. Mentre que una de les filles aposta per fer una festa de comiat i buscar una dedicació alternativa, l’altra s’alia amb la […]

Érem tres germanes, dirigit per Raimon Molins, és un muntatge delicat que cuida els detalls amb les melodies de piano en directe, amb l’espectacular maqueta de la casa familiar dels Prózorov, amb els plans de vídeo i projeccions de fons i, sens dubte, amb les interpretacions d’Anna Roy, Júlia Genís i Ona Borràs, acompanyades en segon terme per Carles Roig, que fa també d’operador de càmera. José Sanchis Sinisterraes signa una adaptació del clàssic d’Anton Txékhov en què les famoses germanes russes, aquesta vegada soles dalt de l’escenari, s’enfronten a tot allò que enyoren, que temen i que desitgen en poc més de seixanta minuts. L’espectador pateix amb elles com les renúncies, que es fan inevitables a mesura que evoluciona […]

Avui dia tothom s’omple la boca parlant de la necessitat de tenir esperit crític. En el fons, però, tots plegats estem més condicionats del que ens pensem pels nostres biaixos cognitius, se situïn on se situïn en l’eix ideològic. El sistema educatiu és el planter del futur i, alhora, un dels àmbits sobre el qual ens atrevim a opinar —i a incidir— més. Com si no fos prou difícil mantenir l’equilibri amb els canvis de llei que se succeeixen amb els relleus de govern, mestres i professors senten massa sovint que es posa en dubte la qualitat de la seva feina. Aquesta és la premissa de la qual parteix Primavera de bèsties, inspirada en uns fets que es van produir […]

La pèrdua de memòria —però aquí no parlem de la individual, sinó de la col·lectiva— és una realitat humana que, sigui positiva o negativa, va deixant empremta a mesura que avança el temps. L’esforç que fan persones ben diverses per intentar atenuar aquest oblit és, per a qui té ganes de recordar, admirable. Especialment si ho aconsegueixen amb la bellesa narrativa de Batec (una trilogia), escrit per la mallorquina Catalina Inès Florit en aquest text format per tres peces breus representatives de les històries vitals de les dones d’una generació. La mateixa autora i el menorquí Àlvar Triay coprotagonitzen aquest espectacle de petit format que dirigeix Jaume Madaula a partir d’una escenografia cúbica que simplement apuntala la base física de […]