Carles Armengol Gili

Està clar que vivim en un món corrupte i corromput que no para de generar desigualtats. Sembla com si només uns pocs fossin els convidats a la festa; una festa que paguem tots i que sovint ens deixa en el trist paper d’espectadors o servidors. La Calòrica ens transporta al Congrés de Viena de 1814 per il·lustrar la fi de l’Antic Règim i el naixement, encara tímid, del liberalisme econòmic… que més tard desembocarà en el capitalisme neoliberal de la Thatcher i alguns altres. Un canvi de paradigma que seguia tenint com a objectiu preservar les riqueses i els privilegis dels que més tenien i deixar al poble on sempre havia estat, a la base del sistema… Canviar-ho tot per […]

Recordo que quan vaig veure The Great Tamer, en el Grec del 2017, ja vaig comentar que els espectadors que només anessin a mirar segur que no comprendrien res i es sentirien frustrats. Per veure un espectacle del grec Dimitris Papaioannou, un hi ha d’anar disposat a sentir, a deixar-se emportar per un món oníric i estètic sense esperar cap missatge en concret. Tot i així, m’ha sorprès que INK tingués tantes lectures i tantes possibilitats temàtiques, ja que la seva abstracció ens remet de seguida a mons ja coneguts: el de la ciència ficció i el terror, sense anar més lluny. A més, cada espectador pot treure les seves pròpies conclusions de la relació entre els dos protagonistes; una […]

Tenim la gran sort que, de tant en tant, l’escena catalana reserva un espai per a un muntatge de Goldoni. I tenim també la gran sort que al llarg dels anys hem vist adaptacions realment meritòries, capitanejades per directors que hi han abocat tota la seva sensibilitat i tota la seva experiència escènica: Lluís Pasqual (Un dels últims vespres de Carnaval), Sergi Belbel (L’hostalera, L’estiueig), Luca Ronconi i Ariel Garcia Valdés (La serventa amorosa), Pau Carrió (L’hostalera), etc. Oriol Broggi s’enfronta ara a aquest autor amb tot el bagatge de La Perla 29, però també amb l’herència del Teatre Lliure i de tants i tants muntatges que ens han sorprès i captivat. Aquesta nova adaptació llueix per la seva senzillesa, […]

Les trobades improbables entre personatges reals i famosos és una pràctica teatral més utilitzada del que ens podem imaginar. Ja fa uns anys, Kemp Powers va reunir a Cassius Clay, Jim Brown, Sam Cooke i Malcolm X en una mateixa habitació (Una nit a Miami) i no fa gaire, a casa nostra, Carles Batlle ajuntava a Marilyn Monroe amb Hedy Lamarr (Monroe-Lamarr). Els exemples són nombrosos, i ara hi sumem aquesta “reunió de treball” entre el poeta i lletrista de coples Rafael de León, l’escriptor Federico García Lorca i la cantant Concha Piquer a l’estiu de 1936, un mes abans de l’assassinat de l’autor granadí. Una trobada que mai va succeir però que serveix per posar sobre l’escena tres personalitats […]

No és cap secret que el teatre belga juga actualment un paper molt important a Europa pel que fa al teatre d’avantguarda. I tampoc ens hem d’amagar que molts artistes catalans s’emmirallen des de fa anys en moltes de les seves propostes. Noms com Jan Fabre, Fabrice Murgia o la companyia Peeping Tom ja no ens són desconeguts, i fins i tot tampoc és estrany veure directors d’aquí dirigint a Bèlgica (l’exemple més recent, el de Carme Portaceli al Teatre KVS de Brussel·les). Aquesta temporada el Lliure ens aporta dos artistes més a tenir en compte: Anne-Cécile Vardalem i Miet Warlop, ambdues convertides en estrelles emergents al darrer Festival d’Avignon. Vardalem tanca la seva trilogia sobre la impossibilitat de construir […]