Berta Cotrina Domingo

És difícil pensar amb alguna persona que mai s’hagi qüestionat què significa la vida? Tanmateix és impossible deixar-ho de fer. Àlex Rigola posa la mort al teatre per parlar-ne, com ve diu: coneixem molt poc de la mort, i és allò que més ens condiciona al viure. Un projecte que porta implícita la reflexió. Una proposta delicada, que porta a l’escenari les converses reals de l’actriu Alba Pujol amb el seu pare Josep Pujol en l’últim cicle d’un càncer terminal. Saber que moriràs i poder reflexionar-ne és quelcom difícil d’imaginar, però a la vegada és el testament més sincer. Un peça que s’allunya de les emocions que acompanyen aquesta pèrdua, i que crida que no és necessari arribar als últims […]

Una paret negra que ens fa de màscara. Una crítica de la societat a través de l’addicció del tabac. El tabac com a definició d’autodestrucció. No és només el fumar, sinó tots els residus que comporta… Una veu constant que et xiuxiueja a l’orella, com fa la nicotina als pulmons. Jona Brabo cera un paisatge sonor, posa en evidència la innecessitat de la imatge. Una veu sensual, que guanya en la foscor, una veu que només pot existir en el negra. Crear bellesa de la contaminació; i fa 21 dies que no fumo… Trobem l’èmfasi en la respiració, en els silencis, en l’anhel. Polipoesia sonora per fer humor crític. Una poesia que ens remet a la connotació romàntica del tabac […]

Perquè la pornografia és tant addictiva? Perquè les dones també som grans consumidores si sempre tenim el paper de submises?, moltes vegades poc identificat amb la realitat… Porn is on, descontextualitza la pornografia, ja que normalment es troba en un ordinador privat acompanyat de poca llum, un llit o un lavabo. Portar aquests temes al teatre ens planteja la necessitat que hi ha de parlar-ne, moltes vegades eclipsat per la vergonya i tabús que emmarca aquesta realitat. Una obra que neix a partir d’un treball de recerca documental i escènic, que ens dóna com a resultat: una protagonista que ens explica “el seu testimoni”. Una posada en escena crítica i realista, que exposa l’ús de la dona a la pornografia […]

Steven Berkoff vol fer de la paraula una arma. En l’obra Decadència trobem un ús particular del llenguatge, de to irònic. Versos amb la sonoritat de l’alta burgesia, però amb rimes pobres i barates, decadents. Un retrat crític, mordaç i carregat d’humor negre de la classe dirigent. Un estil de vida ple de vicis: el pensament neoconservador. Un matrimoni, Sybil i Steven, i en conseqüència amants, un excés que porta a la més vulgaritat. La seva preocupació: follar. Sybil procedent de la classe burgesa treballadora, mentre que Steve segueix el llinatge familiar. Un amant del mateix món que Steve, un altre, de la classe treballadora, que anhela arribar a la classe superior. Carles Martínez i Míriam Alamany són els intèrprets […]

Un Godot que perd el Tot, aquest cop traduït pel poeta Josep Pedrals. Són matisos que actualitzen el text a l’avui, però no podem negar la contemporaneïtat del llenguatge de Beckett, dels temes. Totes aquelles persones directores que han intentat portar Esperant Godot a escena han patit amb les acotacions del dramaturg irlandès. Ferran Utzet no s’hi baralla, aconsegueix jugar amb elles, estira per diferents llocs; moviments més bons que d’altres, però en cap moment dominat. Un text ple de mines, difícils de trobar. Un humor que brolla fàcilment, amb un excés de protagonisme; s’oblida allò que passa entre els llargs silencis, difícils de trobar en l’espectacle. Malgrat encasellar el senyor Beckett com a teatre de l’absurd, trobem com Utzet […]