Andreu Rami

La Sala Fènix acaba d’enlairar un Pont Aeri que porta a Barcelona propostes teatrals gens convencionals, especialment dirigides a aquells qui busquen teatre de noves tendències i l’I+D del mim, el teatre gestual, la commedia o el sainet. Jo ahir vaig flipar amb la bogeria de la companyia sevillana Tarara Teatro, que t’endinsa en la disfuncionalitat absoluta d’una familia lletja i deformada físicament amb un original i particular llenguatge que barreja el teatre gestual, la dansa i el cabaret “disgusting”. L’he batejat com “disgusting” perquè no es tallen un pèl en llançar tomàquets al públic o generar emocions a través d’accions gairebé escatològiques, però no patiu, ningú del respectable pren mal en aquest deliri teatral. Si hi aneu, també flipareu […]

He pogut gaudir d’aquest espectacle a Can Gasol (Mataró), i sabent que tornen al Maldà, vaig ràpid a recomanar-lo! Shaking Shakespeare és un eclèctic concert teatralitzat que agafa Shakespeare com a premisa, i juga d’una manera fresca i original el seu imaginari i les seves múltiples referències, que van de Verdi al West Side Story (la versió yanki de Romeu i Julieta) o El Rey León (la factoria Disney va animalitzar -més- al príncep Hamlet). Bernat Cot, encarnant al bard anglès, és un estupendo emcee que fila els números d’aquest divertimento on destaquen les aparicions del tenor Josep Fadó (és especialment graciosa la desimboltura d’aquest reputat cantant d’òpera en un context de petit format), l’humor a capela dels The Hanfris […]

Malgrat aparèixer sovint a la televisió i normalitzar-ne la presència a la nostra societat, un procés de canvi de sexe segueix sent un tabú. La decisió tan íntima d’assumir que el teu cos i la teva ànima van per camins oposats, i voler corregir-ho, és difícil d’entendre per a molta gent. Per a mi, que no he viscut cap cas de prop, ho és. Limbo aborda amb sensibilitat i delicadesa la transformació de la Berta en l’Albert. Si bé la realitat d’un transgènere ens pot quedar llunyana, tots ens hem sentit desplaçats, diferents, desconcertats o fora de lloc en algun moment de la vida. Per tant, els problemes d’un protagonista a cavall entre dos sexes, que lluita contra la tirania […]

Com si fos sortit d’una pel·lícula muda dels anys vint, d’aquelles on un actor polifacètic passa per un munt de periples acompanyat per la música d’una pianola, Felipe Cabezas composa un repàs per la vida de l’il·lustre Harry Houdini, il·lusionista i mestre de l’art de l’escapada. El viatge et portarà des de l’infantesa del mag, quan treballava al carrer netejant sabates, fins a la seva mort als Estats Units, on va emigrar buscant millor fortuna i va fer-se etern amb els seus sorprenents espectacles de fugida. Houdini és un espectacle tan personal que brilla amb llum pròpia. Es nota la complicitat de Felipe Cabezas amb Berty Tobías, qui ja l’ha dirigit en els seus darrers muntatges en solitari. A través […]

Si tens entre 20 i 35 anys, prepara’t per riure amb les bufetades musicals que endinya Generació de merda. No és habitual trobar espectacles hiper-connectats amb la realitat dels joves, que parlin dels problemes que ens afecten: des de la impossibilitat de treballar des de casa perquè perdem el temps a Twitter i mirant pàgines guarres, passant per l’addicció a parlar per Whatsapp d’amagat quan quedem amb algú (un drama emocional). L’humor, descaradament absurd, farà les delícies de tots aquells qui seguiu pàgines a Facebook estil “Lina Morgan Freeman” o “Gandalf es poderoso porque lleva una batamanta”. L’espectacle s’ha produït amb més voluntat, imaginació i talent que pressupost, però aquesta “precarietat” no fa més que enfortir un muntatge que fa […]