Andreu Rami

Disfresses cosides per la mama, decorats de paper pintat a la paret… Recordeu els finals de curs de quan estudiàveu? Doncs no parlem del mateix. Coco Comín celebra durant dos dies els seus 50 anys de trajectòria professional executant una idea boja amb una perfecció absoluta. Ha re-adaptat el musical “Moulin Rouge” per mostrar les capacitats i talent dels seus estudiants, fent pujar a l’escenari del BTM fins a 1.000 actors, ballarins i figurants. L’espectacle (3 h.) consisteix en la succesió de perfectes coreografies amb desenes de persones, en una brillant i versàtil escenografia i un disseny de vestuari molt cuidat. La nota negativa, si se’n pot dir alguna, és que sovint es trobaven a faltar escenes cantades, i que […]

Sovint al darrere de grans proeses s’hi amaguen grans històries. El rodatge d’una de les pel·lícules més mítiques de tots els temps, Allò que el vent s’endugué, és un d’aquests casos en què val la pena recuperar tot allò que va passar off the record. Problemes amb l’estrella principal, un productor incosncientment somniador, molt ric i amb una ètica dubtosa… i el salpebrat ideal per a qualsevol trama addictiva: un contrarellotge que els obliga a realitzar una fita impossible en un temps minúscul. Plátanos, Cacahuetes… y lo que el viento se llevó (Moonlight and magnolias) és una comèdia lleugera que recrea pas a pas els vertiginosos cinc dies que va necessitar l’equip creatiu de la pel·lícula per reescriure tot el […]

El protagonista de l’eterna sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó es retroba amb els escenaris per explicar la vida del Alcayata, un cantaor de flamenc amb una intensa vida consumida arreu del món, i una tèrbola relació amb el seu fill de qui va perdre la pàtria potestat. La proposta és idònia per als fans d’Imanol Arias o d’Aitor Lunas, el seu company escènic que s’ha popularitzat darrerament per protagonitzar la sèrie La Catedral del Mar. En cas que no siguis incondicional dels intèrprets, l’espectacle et pot semblar un tant irregular. La durada de l’espectacle és excessiva pel ritme que marquen els monòlegs, estàtics, amb un text difícil de seguir. La proposta escènica és interessant i l’èmfasi dels audiovisuals dinamitza la […]

Si una cosa m’agrada d’anar a la Sala Flyhard és la sensació d’estar anant a veure teatre viu, acabat de fer, que parla de l’aquí i ara. Des dels seus inicis mantenen l’aposta per la nova dramatúrgia catalana, i és el camp de proves que està forjant una nova manera de fer teatre, més propera i directa. Amb Refraccions he descobert a Concha Milla, que ens proposa una comèdia que posa en evidència els diferents prismes amb el que cada membre de la parella viu el dia a dia. La proposta és fresca i desenfadada al principi, i adquireix tints de drama romàntic a mida que avança la història. La trama acompanya a una parella des de l’enamorament fins a […]

Al capdavant de la Fènix està en Felipe Cabezas, actor xilè establert a Barcelona. Format principalment en Commedia dell’Arte, defensa una programació de proximitat on el teatre de màscares sempre hi ha tingut una importància cabdal. Els seus darrers monòlegs (Inferno, L’última notte del cappitano, Houdini) barrejaven el monòleg íntim, la poètica la imatge, la màscara i el moviment, però amb Bruto fa un pas endavant en el llenguatge i s’atreveix amb un monòleg inspirat en Juli Cèsar de William Shakespeare (ni més, ni menys!). Marco Junio Bruto Cepión, Bruto pels amics, va ser el polític i militar que va conspirar contra el dictador Juli Cèsar, a qui va acabar matant juntament amb d’altres senadors. La historia, ha titllat a […]