Àlex Martínez Vidal

‘Este espectáculo es benéfico, un porcentaje alto de la taquilla va pa nosotros’. Aquest és un dels primers acudits d’un espectacle que continua sent igual, però diferent, tan únic i excepcional que, literalment, em va fer caure llàgrimes d’emoció des de la platea. Dec ser l’únic tonto que ha plorat a un espectacle de comèdia. No només són dels pocs duets còmics que queden sinó que a més a més han creat un estil únic, atemporal i lliure d’actualitat on l’humor absurd i unes idees tan brillants com descarades fan esclatar les riallades del públic cada pocs segons. Poder veure a Faemino y Cansado en directe en ple 2023 és un privilegi indiscutible. Si és cert que la recta final […]

He escrit ‘dinàmica i emocionant’ però podia haver-la definit com maravellosa, directament. ‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’ és una comèdia propera, brillant i plena de ritme que si fos tu no em perdria per res del món. L’obra, que tracta de l’amor i l’ambició està fantàsticament ben escrita per Claudia Cedó i interpretada amb talent i contundència per 4 actors que brillen a favor del text. Destacaria recursos teatralment molt interessants com el vestuari o els crèdits i un ritme de comèdia exemplar. La funció passa volant, no te la perdis al fantàstic espai de la nova Beckett. Enhorabona!

Tres joves actors, un pianista, un cafè-teatre mític al vell mig del Raval Barcelonés i moltes coses a dir són els ingredients de Cireres & lentejuelas, la proposta teatral en format Cabaret de la companyia La Melancòmica. És divertit, dinàmic i fresc. Un espectacle que cal visitar on el format no para de donar sorpreses a l’espectador tot revivint l’essència del Cabaret. Tot plegat amb la pàtina de l’ambient únic del Llantiol on pots fer una cervesa mentre l’obra segueix, on els actors –a un escenari on pràcticament no hi caben– ens fan viure un Paral·lel que no vam tenir la oportunitat de viure amb l’energia pròpia dels grans inicis. Un Cabaret reflexiu, agredolç i emocionant. Llarga vida a La […]

Mai havia vist un còmic que sense la preuada catapulta de la televisió fes un espectacle d’humor amb tanta repercussió i solvència com Cinquanta ombres d’Andreu . Ha passat, en el que dura una temporada, de les sessions golfes del Teatre del Raval a tres funcions setmanals al Club Capitol. Poca broma! Estem davant d’alguna cosa més que un títol oportú que crida l’atenció. Es tracta d’un espectacle que ha activat la millor, la més antiga i la més honesta de totes les promocions: el boca-orella. Cinquanta ombres d’Andreu t’arrencarà rialles encara que no vulguis. Enhorabona Andreu i Rocío, és esperançador veure com les coses ben fetes cauen pel seu propi pes. De veritat que val la pena. No t’ho […]

Sóc un mal espectador… Analític, poc rialler i una mica amarg. A més, no m’entusiasmen els musicals i pràcticament tot se’m fa llarg. Suposo que és una de les conseqüències d’aquesta generació digital, on tot es consumeix ràpid i un moviment de dit s’anticipa al nostre pensament per convertir la nostra vida en una constant d’estimuls cada cop més breus i sorprenents. Amb Sister Act però, tot i ser una història que ja coneixem, val la pena parar motors i deixar-nos portar per aquest ‘subidón’ excel·lentment orquestrat. Un espectacle per a tots amb una factura impecable. Destacar la gran interpretació dels actors en aquest musical de primer nivell. Un acert de El Terrat, que col·labora en la producció amb Stage. […]