Àlex Martínez Vidal

Vaig gaudir molt. Feliç d’haver-me topat amb un espectacle poc convencional tan recomanable. Un format diferent i innovador que fa als espectadors partícips d’una llista de coses que ens farà plorar, riure i viatjar amb la història del protagonista. Tres verbs no pas fàcils de conjugar dins el tema que tracta Les coses excepcionals. Un espectacle que ens sacseja per fora, ens commou per dins i ens fa sortir del teatre amb una calor particular i la necessitat de subratllar l’amor per la vida. No us perdeu aquest muntatge excepcional!

T’imagines que demà, el futbolista de torn que ho peta, diu que és gai? Jo tampoc. Per això aquest espectacle és necessari, per fotre el dit a la nafra a un esport eminentment homòfob, masclista i antiquat, que no és més que el reflex del que encara som –lamentablement– com a societat. El futbol és així (de gai) té la voluntat de fer riure, però també de criticar i fer-nos pensar, que mai està de més. Haurien d’existir més espectacles com aquest. Bones interpretacions i cançons molt divertides, sumades a recursos teatrals molt originals fan d’aquest musical un espectacle que, tot i poder donar més de sí amb aquesta premissa, segons la meva opinió, val molt la pena veure. Personalment […]

Després de 50 sombras de Andreu, Andreu Casanova torna amb Tinder Sorpresa, un espectacle que continua amb la temàtica clàssica d’homes i dones amb la que l’Andreu torna a lluïr-se deixant un mar de riures al seu pas. Només pujar-se a l’escenari es fica al públic a la butxaca amb una improvisació dinàmica i contundent fins que arriba el final de l’espectacle sense amb prou feines adonar-te’n. Un monòleg sense pèls a la llengua per parlar de les relacions 2.0 ple de ritme que va fer esclatar en riallades el pati de butaques.

La Maria Rosa i en Jorge de la Torre conformen un duet còmic frenètic, esbojarrat i surrealista. Però que no us enganyin, darrere d’aquesta història de l’amor boja i divertida a través de la música s’amaga un veritable domini i amor pel llenguatge musical. A ‘El amor según la Universidad de Westrington’ trobaràs un espectacle sense parafernàlies ple de ritme i comèdia amb moments realment hilarants. No t’ho perdis! Desitjo poder veure moltes més tesis d’aquesta Universitat de Westrington que encara no m’he atrevit a buscar a Google Maps.

Abans d’entrar al teatre em van dir que iTime és una delicatessen. Tenien raó! L’espectacle d’en Peyu ens presenta un show fantàstic i diferent. iTime és el resultat d’un monologuista que no es conforma, d’un artista que vol anar més enllà tot aprofitant l’avinentesa per reivindicar l’ofici de fer riure, que el còmic de Muntanyola coneix molt bé i que porta anys cultivant. Una posada en escena impecable, un guió amb molts angles i un suport audiovisual brutal fan d’aquest iTime un espectacle que val molt la pena. És la prova que qualsevol gènere pot anar més enllà, fins i tot els monòlegs. Gràcies Peyu, no deixis de fer el que fas!