El meu error inicial va ser pensar que tots els “musicals per joves” són una còpia de “El despertar de la primavera” de la temporada passada. Anava amb les expectatives molt altes, confiant amb el talent de la meitat del repartiment, que van complir amb el seu paper, però no va ser suficient per amagar la poca naturalitat de la resta dels integrants del grup. En general, micròfons massa baixos i a vegades molt alts (que “petaven”), mirades dels actors al públic buscant complicitat innecessària, “trepitjades” comunes qui sap si per falta de rodatge… De totes maneres, els sis joves han demostrat tenir una veu genial que en altres ocasions es poden acabar d’explotar. Podem donar una nova oportunitat als joves perquè …No podran amb mi si jo no vull…
Per què hi heu d’anar? Una història que narra la lluita dels joves contra les opressions! Uns fets que ens porten a imatges força recents i actuals.
Per què no? Falta intensitat al muntatge, algunes petites peces que acabin de fer rodar la maquinària.