Després de catorze anys Vicky Peña i Mario Gas tornen a estar junts damunt l’escenari. Presenten El largo viaje del día hacia la noche del dramaturg nord-americà Eugene O’Neill al Teatre Romea, un drama familiar dirigit per Juan José Alonso.
El que havia de començar com un dia tranquil d’agost a casa del cèlebre actor James Tyrone poc a poc es va convertint en un combat descarnat entre tots els membres de la família: el pare (Mario Gas), la mare (Vicky Peña) i els dos fills (Alberto Iglesias i Juan Diaz). La minyona (Maria Miguel) en serà el testimoni i contrapunt d’uns personatges amb perfils complexos i molt densos. Un conflicte humà situat el 1912 però que aconsegueix transcendir en el temps, explica el director Juan José Alonso, convençut que “aquesta història podria passar avui a qualsevol família”.
O’Neill és un dels patriarques del teatre universal, diu Gas, un dels fundadors del teatre modern nord-americà. És a partir de la seva obra que neix el mini gènere del drama familiar i apareixen textos com Agost, Qui té por de Virginia Woolf? o Buried Child. Hi està d’acord Peña, per qui “va ser el primer dramaturg que va posar la família en un entorn dens i va focalitzar un tema que després agafarien obres com les de Tennesse Williams”.
De família d’actors, O’Neill va néixer i va morir en un hotel i va viure obsessionat per la tragèdia grega, l’obra d’autors com el turmentat Strindberg o les teories freudianes, però també va ser “un home atacat per tragèdies personals”. Va tardar 20 anys en escriure El largo viaje del día hacia la noche i no volia que es representés al teatre fins al cap de 25 anys de publicar-la perquè parteix d’un fet real i hi apareixen massa persones dels seu entorn. Volia evitar-los el dolor de veure’s dalt de l’escenari, però la seva dona no va considerar que fos necessària tanta precaució i no va respectar la seva voluntat. Aviat es va estrenar amb èxit a diferents teatres i el 1957 el van premiar amb el seu quart Premi Pulitzer.
La versió de Borja Ortiz de Gondra que arriba al Romea redueix l’obra de quatre a una mica més de dues hores “per evitar reiteracions”, però “és fidel a l’esperit de l’autor i la seva mirada piadosa, comprensiva i salvadora de cadascun dels personatges”, diu el director citant O’Neill. Un dels alicients indiscutibles, però, és l’actuació de Vicky Peña i Mario Gas. Ell, que la considera “una de les actrius fora de sèrie del país”, ha destacat la tranquil·litat que suposa estar amb ella a l’escenari perquè facilita molt les coses, mentre que ella ha destacat la responsabilitat que suposa estar al seu costat.
Les tres setmanes de funcions al Romea, a més d’un parell de bolos que faran després, tancaran una gira de més d’un any arreu de l’Estat.
