Què faries si la teva filla volgués posar-se pits? Aquesta és la premissa de Bèsties, una peça de la dramaturga Monica Dolan que Sixto Paz recupera el Teatre Akadèmia després de la seva estrena al Festival Grec 2023. A l’obra, una psicoterapeuta (Marta Marco) exposa una situació que incomoda el públic: la filla d’una pacient vol operar-se els pits. Té vuit anys.
D’entrada, la resposta sembla evident: és clar que no! Quina aberració, mare meva. La cara d’horror i preocupació del públic, però, és només el punt de partida per furgar en les contradiccions de la nostra cultura fugint de la càrrega moralitzant que sovint acompanya aquestes converses.
La terapeuta de Bèsties no té una resposta clara. Les seves cavil·lacions es pregunten on posem el límit per permetre una cosa així. Als dotze anys? Als setze? Demanem a la nena que s’esperi a fer la majoria d’edat? Així, podrà entrar a la universitat sentint-se per fi ella mateixa.
“Aquí, ser una nena mai ha importat: acabes d’arribar i ja ets una dona”
És una situació exacerbada que ens porta a altres moments menys colpidors però igual de violents de l’experiència femenina. Pregunteu a les dones del vostre voltant què van sentir el dia que la seva mare —acostuma a ser la mare— per fi els va donar permís per arrancar-se els pèls de les cames, les aixelles i els genitals, en un acte sexualitzant i alhora infantilitzador. Ser una dona, en aquest cas, significava semblar una nena petita. O plantegem-nos per què ens van foradar les orelles sense permís, en néixer. Aquí, ser una nena mai ha importat: acabes d’arribar i ja ets una dona.
Els dubtes que acompanyen la terapeuta són el fil conductor de la peça. Sense necessitat d’una acció dramàtica —no hi ha uns tres actes per aferrar-s’hi— el públic passa per un procés en què es canvia de bàndol constantment. Ara ho permetria, ara no. L’emoció surt d’imaginar-nos què faríem nosaltres en aquesta posició.
L’obra tampoc demana un escenari amb focus ni cortines de vellut. Tot i que Bèsties es pot veure ara al Teatre Akadèmia, es va estrenar durant el Grec a La Muriel, el bar i viver cultural de la companyia, que aquest any celebra el seu 10è aniversari.
Bèsties arriba en un moment on ja no podem titllar d’exagerats els qui assenyalen la pressió estètica en dones i nenes cada cop més joves. Potser no ens vam posar les mans al cap amb les revistes o la televisió, però sí que veiem com una amenaça els filtres de Tiktok que et modifiquen subtilment la cara fins que el que veiem al mirall deixa de representar-nos. I comencem a sospitar dels preus econòmics de les punxades d’àcid hialurònic per inflar-nos els llavis o corregir les arrugues.
La moda de l’skincare fa que tinguem noies de vint anys fent servir productes antiedat a la cara. Els trastorns alimentaris són una epidèmia no només en adolescents, sinó en dones adultes sovint infradiagnosticades. Mirem vídeos de com fer sucs verds, de rutines de gimnàs pels abdominals. Bèsties vol que ens adonem que una nena de vuit anys que es vol operar els pits no és una anomalia. No és l’ovella negra que cal assenyalar, sinó una bèstia més del ramat que, com nosaltres, fa el que pot per sobreviure.
Més informació, imatges i entrades a:
