Ferran Gordillo i Ariadna Grau, creadors de la companyia Uku’Pacha, ho tenen clar: l’espai virtual ocupa un lloc cada vegada més gran de la vida quotidiana. I, lluny de fer judicis o, inclús, de veure-ho com una amenaça, ho han convertit en una oportunitat. “Sempre hem tingut un enfocament molt experimental sobre les arts escèniques, i no només en el sentit d’experimentar, sinó de buscar noves maneres de portar temàtiques a escena i de tractar narratives”, explica Gordillo qui, partint d’aquesta premissa, ha dirigit Mary’s Room (Black Box): la primera obra on l’intèrpret va amb un vestit de captura i és inserida en temps real dintre d’ambients virtuals que es projecten a l’escenari.
El camí per arribar fins aquí, però, no ha estat senzill. Durant els inicis d’Uku’Pacha ja van integrar l’audiovisual dins de les propostes. No obstant això, la falta de recursos els portava a fer-ho de manera més tímida. “La idea d’un vestit de captura i d’un ambient virtual sembla fàcil, però realment s’ha de picar molta pedra per poder fer-ho possible”, assegura Gordillo. Trobar professionals que combinin les habilitats del món del videojoc amb les arts escèniques ha estat un altre dels grans reptes. El que mai els ha faltat, però, és l’ambició i les ganes d’innovar. “El que m’interessa de treballar amb l’univers cinematogràfic i amb tot l’univers tècnic, com el de la realitat virtual, és poder agafar aquestes eines, agafar els recursos expressius d’aquests mitjans i portar-los al teatre. Obrir noves possibilitats dramatúrgiques a l’escena”.
Mary’s Room (Black Box) compta amb tres personatges: la Maria, la Mary i la Mitzi. Tres mons dramatúrgics diferents, i tres trames separades a escala tècnica, però que es van entrelligant durant tota l’obra. “Aquesta proposta reflexiona sobre un present que ja tenim aquí, però també parla del futur, d’allò que està per venir. Què passarà d’aquí a uns anys quan la realitat virtual sigui tan immersiva que ja no tinguis necessitat de tornar a la teva vida quotidiana?”, reflexiona Gordillo. El director, a partir de l’obra, aborda la digitalització de la societat i com afecta la nostra identitat.
Gordillo i Grau estan redescobrint el món de les arts escèniques i, com a conseqüència, se’ls estan obrint portes a molts altres espais més enllà del teatre. Alguns, inclús, més relacionats amb la tecnologia. “Estem molt contents de com està el projecte, molt optimistes amb això que estem creant”, assegura el director. Ara, però, creu que el repte més important que tenen les arts escèniques és el d’atraure noves audiències, aquelles que no acostumen a anar al teatre. És per això que els interessa, tal com defensa la companyia, crear dramatúrgies que puguin vincular-se amb les noves sensibilitats contemporànies i intentar així, connectar amb les inquietuds del públic actual, un públic que cada vegada més interactua amb l’art a través de la tecnologia.
Més informació, imatges i entrades:
