Com ja és tradició (des de fa 50 anys), amb l’arribada del Grec moltes propostes culturals omplen els diferents escenaris de la ciutat, i val la pena no quedar-se només amb els títols de gran format. Moltes sales petites acullen algunes de les peces més sorprenents de la cartellera d’enguany. Aquest és el cas del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, que presenta la nova producció d’AMAGA, embolcallada de poesia, il·lusionisme i reminiscències del gènere del terror.
El col·lectiu, que es va estrenar amb Què hi ha després del diumenge? l’any 2022, ens proposa Qui hi ha una nova creació amb l’il·lusionisme com a fil conductor i que etiqueten amb el subgènere de terror home invasion. “Ens vam adonar que patíem una crisi molt forta amb el format d’espectacle de màgia convencional i els espais on queda limitat”, afirma Arnau Boces Obis, cocreador de la companyia. “Tot acaba girant al voltant de la sorpresa, però no acostuma a haver-hi res al darrere”. És per això que el col·lectiu va començar a investigar sobre les possibilitats de les tècniques de l’il·lusionisme i com integrar-les amb altres gèneres. “El nostre objectiu és que l’il·lusionisme no sigui l’única eina expressiva i poètica, sinó que tot tingui el seu lloc i equilibri per evitar caure en els formats habituals”.
Boces, un dels membres fundadors del col·lectiu, exposa la falta de recorregut que tenen els espectacles de companyies emergents dins del sector, però sobretot les dificultats pròpies del sector de l’il·lusionisme. “Costa trobar un circuit estable que mantingui la vida de les peces, gairebé ningú s’anima amb el risc de les programacions una mica més híbrides”. En aquest cas, Qui hi ha és una coproducció entre el mateix AMAGA, el Festival Grec i el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.
I, doncs, què podem esperar de la proposta? La trama és simple: un protagonista a qui li envaeixen la casa durant la nit de Cap d’Any. Una amenaça exterior que irromp en un interior aparentment segur. “Per nosaltres, aquesta és la idea de punt de partida. Qui hi ha parla sobre la solitud i les pors, els mals amb què ens sentim identificats al nostre temps. Tenim un personatge que intenta que l’exterior no es barregi amb el seu interior, però arriba un punt que és inevitable”.
La peça utilitza elements i estructures del codi de terror, però sense deixar de banda una estructura de conte, d’una història simple de seguir. “És aquesta senzillesa el que permet integrar-hi la fantasia i l’il·lusionisme, incorporant-los com a pilar del nostre llenguatge poètic”.
Més informació, imatges i entrades:
