Maria Rovira torna a Barcelona amb les entrades exhaurides. Trànsit & Cuba, una peça creada especialment per al Festival Grec, mostra la connexió de la coreògrafa amb el país caribeny.
Fundadora el 1986 de la històrica companyia Trànsit i Premi Nacional de Dansa de la Generalitat el 1998, Maria Rovira porta des dels 17 anys voltant pel món, sobretot per Amèrica Llatina. Ha treballat amb diverses companyies de dansa, però ha tingut una relació especial amb Cuba, on encara recorden la seva Tierra y luna que, als anys 90, va revolucionar la dansa contemporània del país.
Satisfeta de tornar a Barcelona, Rovira ha explicat que el programa de Trànsit & Cuba consta de quatre peces. La primera, El cruce sobre el Niágara, està basada en el llibre del dramaturg peruà Alonso Alegria i compta amb la col·laboració de la coreògrafa cubana Marianela Boán. La segueix El salt de Nijinsky, que dóna forma a les obsessions del ballarí ucraïnès. Una peça estrenada ara fa 10 anys al Grec, però que la coreògrafa ha refet “de dalt a baix”.
A Impronta es podrà veure una coreografia totalment inèdita, un solo de la ballarina Zele Crespo que uneix la dansa contemporània amb el folklore cubà i la música de José Gabilondo. Finalment, Babbel 2.0, que parla sobre la importància de la comunicació i en la qual fusiona dansa clàssica i contemporània, tancarà l’espectacle.
CREA, UNA NOVA COMPANYIA
La coreògrafa i ballarina torna a Barcelona després de 5 anys a Colòmbia treballant amb el Ballet Folklórico de Antioquia (Colòmbia) amb un nou projecte: Crea. La iniciativa és una plataforma que inclou una companyia de dansa, una acadèmia de dansa privada i un mètode d’aprenentatge. Comptarà amb el suport de companyies internacionals, com ara la Dresden Frankfurt Dance Company (encarregada de l’espectacle inaugural del Festival Grec, on els alumnes podran anar-hi a fer pràctiques, a més de professors internacionals de renom com Viengsay Valdés.
“Tindrà un gran impacte en la ciutat”, assegura Rovira, que reivindica des de fa temps més espai per a una dansa més clàssica. “Respecto la no dansa, la dansa performàtica, però tinc la sensació que només es busca allò nou i no es valora prou el repertori que tenim”. Rovira, ha explicat que ella creu molt “en la tècnica i la fusió entre dansa clàssica i contemporània” i ha criticat que hi hagi una gran quantitat de ballarins que, per poder treballar, hagin de marxar als ballets d’arreu del món. “Barcelona necessita una companyia de dansa, i Catalunya també”, assegura. “No hi ha cap ciutat metropolitana que no en tingui una, excepte Barcelona”.
