Teatres de Campanya: quan la ciutat esdevé partitura

Obres públiques, sons de sirenes, brigades municipals i monuments universals. Quan l’espai públic es vesteix d’escenari i la ciutat esdevé partitura, el soroll es converteix en música, els ciutadans en artistes i la vida quotidiana en una celebració. Teatres de campanya, de Marc Salicrú (Mataró, 1993) és exactament això: un paraigua ideològic, conceptual, artístic i escènic. És un retrobament amb les veïnes, amb la cultura popular. Treure’s els auriculars i escoltar el món que ens envolta. Aixecar la mirada, mirar el que tenim al voltant, i que cada assistent iniciï el seu propi viatge. Salicrú posa la base de l’espectacle, el temps i els cronòmetres, però és l’espectador qui el completa. “L’objectiu és que la gent connecti amb els elements a partir de les seves motxilles. Potser és gràcies a un record que cadascú completa aquesta imatge d’alguna forma”, exposa Salicrú.

Salicrú mai ha deixat d’experimentar, de cercar. Sempre, però, sense un objectiu fix, sense saber ben bé què busca. És aquesta necessitat inherent el que l’ha portat a ser on és avui dia. Artista intermedi, dissenyador de llums, escenògraf i músic. Desenes d’espectacles al costat de noms reconeguts en els seus deu anys de carrera. Avui dia, però, encara no sap ben bé què busca. El que sí que té clar és la passió que sent a l’hora de “crear bombolles on el temps i l’espai es congelen”, tal com ell ho entén. Fer veure que les sales de teatre no són sales de teatre, i que el carrer no és el carrer. Amb Teatres de campanya, Salicrú provoca interferències. Desperta la ciutat a partir del teatre de carrer, d’accions a l’espai públic de mitjà i gran format que s’adapta a cada ciutat i entorn, i tot això a partir d’un procés d’escolta activa. Aquestes interferències sorgeixen del teixit de la ciutat mateixa. “És una acció que és important que mori per si mateixa aquell dia. És la manera de crear rastre, bagatge, de crear record. Un impacte que et permet després tornar-te a comunicar amb els elements que t’envolten d’una altra manera”, conclou.

“Treballo molt amb la idea de la boira, dels fums, d’entrar en espais on no acabes de percebre quins són els seus límits. Per crear aquesta espècie de llindar del no-res. Això t’obliga a imaginar i a prendre partit”, explica. La nova acció del projecte Teatres de campanya_Interferència 02, arriba al Grec Festival de Barcelona amb la intenció de convertir la vida quotidiana en un gran espectacle. Tant de bo Salicrú continuï buscant el no-sé-què per molt de temps. Ara per ara, ens trobarem aquest juliol a l’Arc de Triomf sense auriculars i amb la mirada ben desperta.

Més informació, imatges i entrades: