El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa alberga la producció de Sixto Paz: El més bonic que podem fer, una història on l’autor Jan Vilanova homenatja a la seva àvia que va escapar de dues guerres i va viure a la clandestinitat i l’exili. Pau Roca assumeix la direcció i el paper protagonista del muntatge al costat de la ballarina Montse Colomé.
El més bonic que podem fer és una peça dedicada a la memòria històrica i personal, a les dones anònimes i valentes que han forjat el segle XX, com Carmen Urondo Ezcurrechea, personatge protagonista i àvia de l’autor, que se’n va anar a l’URSS amb els nens de la guerra i va acabar sent tinent de l’Exèrcit Roig. La història teatral parteix d’un taller de constel·lacions familiars que el seu net decideix fer per trobar respostes a les preguntes que plantegen els silencis, les coses no dites dins de la seva família.
Jan Vilanova va escriure aquest text com a homenatge a la seva àvia amb l’objectiu d’entendre què és, com rebem i com ens afecta l’anomenada herència emocional: “Volia parlar de l’herència emocional, de com a les famílies els grans no parlen dels seus traumes i ferides perquè no arribin a les generacions posteriors”. La peça llança preguntes i actua com una eina terapèutica per reconèixer allò que dins de les famílies es transmet de generació en generació, però que, paradoxalment, se silencia. A El més bonic que podem fer el públic també tindrà el seu protagonisme: la companyia animarà als assistents a pensar en els seus avis i àvies i ha compartir les seves vivències i testimonis.
Montse Colomé i Pau Roca a ‘El més bonic que podem fer’ (Imatge: Kiku Piñol)
L’obra connecta indirectament amb la situació actual a Ucraïna i Europa. Una Europa que va néixer de l’experiència de guerra de la qual aquesta dona va ser testimoni amb una implicació que ha marcat emocionalment i professional a tota la família de l’autor.
Més informació, imatges i entrades a:
