“Necessitem posar el pensament al centre del discurs públic”. Amb aquesta frase Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure, ha resumit l’objectiu últim de Massimo Furlan i Claire de Ribaupierre a l’hora de crear i portar a escena l’espectacle Concours européen de la chanson philosophique, un peculiar festival d’Eurovisió en què, a més de música, es deixa espai per a la reflexió filosòfica.
Allò que diferencia aquesta proposta escènica del festival que veiem per la televisió és que la lletra de les onze cançons que es presenten ha estat escrita per onze filòsofs europeus de fins a deu països diferents: Jean Paul Van Bendegem (Bèlgica, regió Flamenca), Vinciane Despret (Bèlgica, regió Valona), Philippe Artières (França), Santiago Alba Rico (Espanya), Michela Marzano (Itàlia), Kristupas Sabolius (Lituània), Ande Somby (Noruega), Mladen Dolar (Eslovènia), Mondher Kilani (Suïssa), José Bragança de Miranda (Portugal).
L’espectacle, que es podrà veure a Montjuïc el 6 i 7 de febrer, compta també amb la presència de l’actriu Sílvia Abril que, juntament amb Furlan, faran de mestres de cerimònia d’aquesta particular gala a Barcelona. “Si no pensem, aquesta societat està morta, i si puc aportar el meu gran de sorra per apropar el pensament a la gent, em dono per satisfeta”, ha explicat Abril després de subratllar amb il·lusió que és el primer cop que actua al Teatre Lliure.
També local és el jurat encarregat de votar i decidir quina és la millor cançó del festival; està format per personalitats de diferents àmbits com són Antonio Baños, Dolors Bramon, David Bueno i Marina Garcés (6 de febrer) i Íngrid Guardiola, Albert Lladó, Dolors Miquel i Bel Olid (7 de febrer).
Concours européen de la chanson philosophique és un acte teatral rebel que busca contrarestar amb humor el menyspreu dels discursos populistes i la desaparició de la reflexió de l’esfera pública en favor de l’entreteniment. “Allò que és popular ens reuneix, mentre que allò populista ens separa”, ha dit Furlan per explicar per què han triat un format televisiu com el d’Eurovisió per a la seva proposta.
Les cançons aborden temes “propis del món contemporani”, ha explicat De Ribaupierre, “com la migració, la violència, l’exclusió, el feminisme, l’ecologia o la vulnerabilitat”. La cançó escrita pel filòsof espanyol, Romance del ser o no ser, se centra en la històrica qüestió identitària i ho fa a través d’un text molt poètic inspirat en Luis de Góngora.
Dos intèrprets cantaran el repertori de cançons en fins a set llengües i amb música en directe. Segons Furlan, “la producció musical s’ha cuidat molt i s’ha tingut en compte la tradició musical de cada país participant”. Estudiants de l’Escola Superior de Música de Lausana han ajudat a compondre les músiques.
