Adaptar els clàssics és un debat que mai passa de moda. Per què hauríem de fer canvis a una peça que ja es considera universal? Hi ha una gran diferència entre adaptar i canviar. Adaptar és modificar el contingut mantenint el continent, l’ADN de la peça. A 17 esbossos des de la foscor, obra de la Cia. La Danesa que es podrà veure al Teatre Tantarantana fins al 7 d’abril, es fa precisament això. Agafar una peça amb un gran rerefons, però amb uns valors desfasats i convertir-la novament en un text punyent com ho va ser en la seva publicació a principis del segle XX.
L’obra planteja situacions entre 10 personatges en les que hi ha un evident rol de poder d’un personatge sobre un altre. L’objectiu de cada interacció és denunciar-ho o, si més no, posar-ho en evidència perquè sigui el públic qui s’ho plantegi. D’aquesta mateixa manera s’articulava La ronda, d’Arthur Schintzler; la peça mare d’aquest muntatge versionada de forma lliure per Roland Schimmelpfennig i amb una proposta d’Elena Fortuny, directora de l’obra, on els deu personatges son representats per només 3 intèrprets. “Tinc la sort de tenir relació amb el Roland i vaig poder comentar-li algunes inquietuds que tenia sobre la seva revisió. De tots els nous personatges que es formulaven, el que menys em quadrava era el d’un soldat. Em quedava lluny, però, malauradament el món m’ha fet canviar d’opinió”. I és que els personatges de la versió original del 1900 -la prostituta, el fill de papà, el poeta, la dama…- han estat substituïts per una treballadora sexual no binària, un supervisor d’hotel, una parella heteronormativa en crisi o un guionista a l’atur, entre d’altres. “Aquests personatges s’escauen més al nostre dia a dia, en un món ultracapitalista i heteropatriarcal. Conceptes que, al cap i a la fi, són cosins germans”, reflexiona la directora de l’espectacle.
Tots 10 personatges seran representats per Paula Blanco, Babou Cham i Junyi Sun. De totes maneres, s’ha decidit fer protagonista la injustícia en cadascuna de les escenes, és per això que hi haurà una subversió de les expectatives sobre la relació entre personatges i elenc. “El fet que siguin tres intèrprets per deu personatges defuig la representativitat”, assenyala Fortuny.
Una de les actrius del muntatge, Paula Blanco creu que el més important és generar moviment en el públic: “Trobo que la meva feina com a actriu és desestancar el riu intern de cadascú”. I és que aquesta és una de les grans intencions del muntatge, doncs, en paraules de la directora, “volem dissoldre els antagonismes clàssics i esbrinar com ens condiciona l’heteropatriarcat en el nostre dia a dia. Penso que són personatges molt reconeixibles i a través de l’estereotip els fem actuar d’una forma que no seria l’esperada”.
Més informació, imatges i entrades a:
