EMMA VILARASAU

Qui és Lali Symon?

L'actriu ret homenatge a l’ofici de monologuista en un espectacle del Grec 2023 que es podrà veure a partir de l'1 de juliol al Teatre Romea

Jaume Fores Juliana

Emma Vilarasau en una imatge promocional de l’espectacle. Imatge: David Ruano

Lali Symon és una dona estupenda. Una gran triomfadora. L’humorista amb els comentaris més mordaços i àgils de la ciutat. Una monologuista de renom que omple cada dia els seus xous amb centenars d’espectadors, però que afronta una situació familiar delicada desconeguda per a tothom. Lali Symon és Emma Vilarasau en el nou espectacle escrit i dirigit per Sergi Belbel, que es podrà veure al Teatre Romea durant tot el mes de juliol, en el marc del Grec Festival de Barcelona.

Es tracta del primer text que Belbel escriu i dirigeix des de fa anys, ben bé des que va estrenar A la Toscana el 2007. La darrera dècada, el dramaturg s’ha prodigat sobretot com a director escènic i, exceptuant alguna ocasió esparsa —Les Roses de la Vida (Sala Barts, 2018) i Si no t’hagués conegut (Centro Dramático Nacional, 2018)—, feia temps que no escrivia ni dirigia una obra seva.

De fet, Emma Vilarasau podria considerar-se coautora del text, perquè Lali Symon neix d’una vivència personal que, a finals del 2020, va tenir la necessitat de compartir amb Belbel, bon amic i còmplice seu de fa temps. Estructurada en cinc monòlegs a públic que s’intercalen amb les escenes privades de la vida íntima de Symon, l’obra explica en clau de comèdia les dificultats d’una estrella mediàtica per mostrar-se rutilant en societat mentre el seu món familiar trontolla.

Sergi Belbel i Emma Vilarasau en un retrat del Diari Ara. Imatge: Pere Tordera

Amb una mare malalta, interpretada per la veterana Mont Plans, i una filla amb qui no acaben d’entendre’s, encarnada per Júlia Bonjoch, Vilarasau ens mostra les dues cares d’aquesta humorista de trajectòria fulgurant. Belbel, que assegura que se sent “com un peix a l’aigua a l’hora de desenvolupar personatges femenins”, confia en aquest trio d’actrius, amb qui ja ha treballat amb anterioritat, per fer volar aquesta comèdia amb tints d’autoficció i amb la qual aborda un tema tan espinós com és l’ocàs dels pares.

Belbel assegura que, malgrat inspirar-se en algunes populars comediantes locals com Eva Hache o Ana Morgade, les principals fonts d’inspiració per al personatge de Lali Symon han estat les estrelles de l’stand-up estatunidenc, com Joan Rivers, la popular actriu i guionista britànica Phoebe Waller-Bridge —creadora i protagonista de la celebrada sèrie Fleabag— o, fins i tot, la protagonista de Hacks, una comèdia dramàtica força recent d’HBO.

Joan Rivers

“El model que volíem no l’hem trobat aquí —explica Belbel—, buscàvem algú de l’edat de l’Emma i amb una trajectòria llarga i consolidada”. És per aquest motiu que el dramaturg i director s’ha amarat dels models anglosaxons, però no ha volgut revelar la principal musa del personatge que interpreta Vilarasau. Assegura que té molta relació amb el títol de l’obra i que surt citada en alguna escena. Si voleu saber qui és, haureu d’anar a veure Lali Symon al Romea. 

Més informació, imatges i entrades a:

  

Escrit per
Jaume Fores Juliana

Actor, realitzador i gestor cultural. És cap de redacció del digital cultural Núvol. Graduat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre en l’especialitat d’Interpretació, és també Tècnic Superior en Realització d’Audiovisuals i Espectacles.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!