publicitat

FLAIX DE TARDOR BCN

Quan Girona exporta cosmopolitisme

El festival Temporada Alta presenta una programació de tardor de set espectacles internacionals a Barcelona

En els anys posteriors a la gran crisi del 2008, la programació de teatre internacional va quedar pràcticament proscrita als teatres de Barcelona, amb l’única excepció constant del Festival Grec. Mentrestant, a Girona, Temporada Alta obria finestres per consolidar un públic fidel a les avantguardes internacionals d’Angélica Liddell, Romeo Castellucci i Christiane Jatahy, entre moltes altres. Per sort, la cosa ha canviat: Lliure i TNC han ventilat els seus programes amb propostes de fora i, des de fa alguns cursos, Temporada Alta ha tret el cap per la ciutat comtal de forma tímida.

Ara, però, sota la nova direcció de Narcís Puig, la mostra de Girona planta un peu de forma decidida en la cartellera barcelonina amb Flaix de tardor – BCN, una programació internacional formada per set espectacles repartits en sis equipaments. Tot per sumar al mapa escènic de la ciutat una línia estable d’arts en viu de tot el món més enllà del període estiuenc que ocupa el Grec. Com dèiem, no és la primera vegada que el festival gironí activa complicitats amb sales barcelonines, però ara ho fa amb una estructura articulada, amb marca pròpia i amb l’ambició d’enriquir l’ecosistema local —no pas de competir-hi. Agendes preparades del 21 d’octubre i el 15 de novembre.

Dream Team

Els que hem interioritzat el costum de freqüentar els teatres de Girona i Salt durant la tardor podem cantar les virtuts d’algunes de les propostes que ara es desplacen una mica més cap al sud. L’imprescindible coreògraf belga Alain Platel inaugura el cicle amb Coup Fatal, una relectura musical exuberant i heterodoxa de repertoris barrocs i sonoritats del Congo, muntatge que arriba al Lliure en versió renovada. El mateix equipament acollirà El tiempo todo entero, de Romina Paula, una dissecció generacional a partir d’El zoo de vidre de Tennessee Williams, una peça que és ja un clàssic del teatre argentí i de Temporada Alta.

La selecció inclou també Le voci di Dante, on Toni Servillo —potser el nom més popular del cartell— desplega una lectura íntima i vibrant de la Divina Comèdia al Teatre Goya. Al Mercat de les Flors s’hi podrà veure Double Bill, un programa a quatre mans signat per William Forsythe i Thomas Hauert, amb l’aval de la Dresden Frankfurt Dance Company, espectacle que promet un diàleg coreogràfic entre dues maneres d’entendre el moviment a partir de la precisió i el contrast.

Completen el programa Phèdre! (Biblioteca de Catalunya), del suís François Gremaud, monòleg que desmunta i resignifica el clàssic de Jean Racine amb enginy i ironia; To Move in Time (Fundació Joan Brossa), del britànic Tim Etchells amb la companyia Forced Entertainment, una proposta que s’articula com una reflexió escènica sobre el temps i el desig de viatjar-hi, i, finalment, una lectura còmica i provocadora de Mesura per mesura, en mans del mestre del clown Gabriel Chamé, a La Villarroel.

En conjunt, una programació que vol esquivar l’etiqueta “festivalera” i arrelar-se en el teixit d’una ciutat que reclama —com sempre ha fet— nous aires per conjurar qualsevol indici de provincianisme.

Més informació i entrades:



Escrit per

Periodista especialitzat en arts escèniques. Director de la revista Entreacte i crític teatral d’El Periódico de Catalunya.

Articles relacionats
Sigues un home de veritat

Sigues un home de veritat

Qui soc? Qui em diuen que sigui? Qui he de ser? Tant és, la qüestió és no ser homosexual. Una “pacient”, una “terapeuta”, una tempesta que les obliga a compartir […]

El teatre musical català s’uneix per Gaza

El teatre musical català s’uneix per Gaza

Davant la situació d’emergència humanitària que viu el poble palestí, una quarantena de professionals del teatre musical i de l’escena híbrida s’han unit per aixecar la veu a través del […]

La Perla 29 aposta pel poder de la paraula

La Perla 29 aposta pel poder de la paraula

“Ens agrada pensar que al teatre podem dirigir tanta acceleració, reviure la vida que es plega durant una estona sobre si mateixa per intentar comprendre-la millor”, ha dit Oriol Broggi, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari