“Divertir, emocionar i sorprendre” és el lema de Planeta Impro, animals escènics, generadors d’idees i caçadors d’històries que tenen el públic com a gasolina i inspiració. Parlem amb el seu director, José L. Adserías, que ens explica que es va començar a dedicar a aquest gènere teatral fa disset anys, quan va entrar en contacte amb els match d’improvisació francesos a través d’un director teatral que li’n va parlar. Després d’investigar sobre el tema, va crear una companyia amb companys de classe i, arran de la seva dissolució tres anys més tard, va fundar Planeta Impro. El grup fa ja 20 anys que presenta els seus espectacles al Teatreneu, on omple habitualment la sala on està establert.
José L. Adserías
Teatre Barcelona: Com es crea un espectacle d’improvisació?
José L. Adserías: Es treballa la dramatúrgia: quins suggeriments demanarem al públic per inspirar-nos, si serà una trama lineal o tres històries que s’enllacen… Per exemple, podem decidir que començarem tres històries i que, en algun moment, hauran de trobar-se, o bé que hi haurà monòlegs. Organitzes uns elements i fas una estructura. Però abans de començar, no saps ni quins personatges ni quins llocs apareixeran.
Teniu algun truc o recurs al qual recórrer si us quedeu sense inspiració?
La tècnica. Hi ha molta feina al darrere, molt entrenament. La tècnica et dona solidesa en el que fas: consisteix a tenir molt clars els motors que generen les històries i saber atendre’ls per desenvolupar-les. Vas observant on ets i quin sentit té el que estàs fent. Com a actor, ho interpreto; com a escriptor, li dono sentit; i després, com a director, hi poso la meva opinió (riu).
“És diferent la improvisació actoral de la improvisació teatral”
És una deconstrucció de la dramatúrgia que també pot ser útil per a altres gèneres teatrals.
Sí, de fet, molts muntatges parteixen d’improvisacions dels actors. Però aquí la tècnica és diferent. És diferent la improvisació actoral de la improvisació teatral, on les eines estan pensades perquè puguis fer-ho davant del públic. Però sí, seria molt útil. Imagina’t!
Un dels factors clau és la interacció amb el públic.
En tots els espectacles, fins i tot en els formats llargs, demanem alguna cosa al públic, encara que només sigui una paraula. Serà la inspiració de tot el que passarà. La que sigui. Poden dir-te “plàtan”, i a partir d’aquí, fas una obra. És curiós com, a partir d’una sola paraula, es poden generar connexions i construir tot un espectacle.
I en algunes obres fins i tot hi participen a l’escenari. Com canvia, aquesta interacció, l’experiència del públic?
El públic se sent còmplice del que està passant a escena, i això ho agraeix. Saben que és únic, que ve de la seva proposta. A Impro Show fem jocs amb frases escrites, i la gent surt encantada quan llegeixen la seva. Descobreixen que influeixen realment en el que passa a escena.
Ens pots explicar alguna anècdota?
Hi va haver un brasiler que va viure tres anys a Barcelona i, abans d’anar-se’n a viure a Austràlia, va voler agrair a la ciutat com l’havia acollit. Com que un dels llocs on més s’havia divertit era Impro Show, va deixar anar globus per tota la ciutat amb una carta dins. Ens va arribar gent amb la carta a la mà, on deia a qui la trobés que volia compartir aquest espectacle, perquè havia rigut molt aquí.
Un espectador fidel!
I tant! N’hi ha molts que repeteixen.
Com és el vostre públic?
Doncs ara mateix, molt variat. A Planeta Impro treballem amb tres objectius: divertir, sorprendre i emocionar. Ens veuen persones des dels 12 fins als 80 anys, de vegades famílies senceres. Els joves potser es queden amb la diversió, i una persona gran també, però viurà d’una altra manera els moments d’emoció. Perquè expliquem històries, i volem que arribin a l’espectador.
Cada edat hi troba alguna cosa diferent.
Els xavals d’11 anys senten que participen en coses de grans, perquè quan demanem títols, les frases que surten són les seves… (riu) Els més joves són més gamberros, posen frases sexuals o qualsevol bogeria que els passi pel cap. I és genial. Quan n’hi ha molts al públic, es nota en l’espectacle… Tot i que el tema del sexe és transversal, perquè de vegades vénen senyores després de l’obra i em diuen (imita veu d’àvia): “Aquesta frase era meva…” La diversió els uneix, i cadascú s’omple del que podem oferir.
Finalment, busqueu sorprendre.
Sí, perquè mai se sap per on sortirem. I llavors ens diuen que no pot ser, que això ha d’estar preparat, però no! Sin trampa ni cartón, tot és improvisat.
“La tècnica de la improvisació és molt bonica perquè es basa en la cooperació entre idees”
Tot és tècnica!
La tècnica de la improvisació és molt bonica perquè es basa en la cooperació entre idees. Es fonamenta en el fet que, per cooperar amb la idea d’un altre, has d’aprendre a avortar les teves. No es tracta que la meva idea triomfi, sinó de com faig créixer la teva. Si tu estàs a l’escenari amb una idea, jo he de generar suggeriments que et serveixin, deixant de banda les que portava. És l’art d’avortar històries: com més n’avortes, més t’entregues a les dels companys.
Fa 20 anys que vas crear Planeta Impro i 17 que esteu al Teatreneu. Com se sobreviu tants anys en un teatre?
Uff! Amb il·lusió. Ens encanta el que fem. Porto més de 20 anys improvisant i encara m’apassiona. No deixo de sorprendre’m: per improvisar, has de sorprendre i no jutjar el públic. El públic dona el que pot; a vegades és més o menys suggerent, però la nostra feina és fer or amb el que ens donen! (riu) I fer-ne una bona història. No cansa, perquè sempre és diferent, fins i tot en espectacles temàtics com Impro Horror Show o Impro Summer Show. Potser hi ha cinc històries d’homes llop, però igual que Underground no és el mateix que Un home llop americà a Londres, tu trobes la teva pel·lícula i jugues amb això.
El més bonic és que sempre estàs descobrint. La realitat sempre supera la ficció. Amb tots i els anys que porto, encara sento que hi ha milions d’històries que no he descobert. I vull continuar descobrint-les. Per això no em canso. I per això el públic repeteix. Sempre dic en broma que la gent torna per comprovar si realment improvisem. I quan veuen que sí… s’hi enganxen. Saben que venen a una aposta segura.
Més informació, imatges i entrades a:
Text: Neus Riba
