El dramaturg i director Pau Miró estrena aquesta setmana la seva nova obra Una història real a La Villarroel. Segons ha explicat en roda de premsa, es tracta d’una proposta amb la qual ha volgut reflectir l’ascens de l’extrema dreta en la societat i la seva idea que “el discurs de les esquerres està ple de contradiccions”. Miró ha presentat l’obra al costat dels intèrprets que la protagonitzen: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardonder.
L’obra tracta el conflicte que viuen un escriptor i el seu fill quan, després de la mort de la mare, l’home decideix publicar una novel·la que parla de la defunció de la seva dona i el jove, indignat, es rebel·la contra el seu pare i troba refugi en l’extrema dreta. Laura Conejero ha explicat que en l’obra “podem veure que les contradiccions estan a tot arreu i que els fills, que són esponges preparades per a absorbir informació, detecten les incoherències entre les idees que defensen els seus pares i les pràctiques que realment tenen”.
L’actriu, a més, ha posat l’accent en el tema dels diferents graus d’empatia que tenen les persones i ha explicat que som “éssers tricerebrats: en la base tenim la part reptiliana, la més territorial i bàsica, després tenim una segona capa mamífera, la que és capaç de empatisar, i, finalment, una tercera capa de neocórtex i racionalitat que ens permet reflexionar”.
El director ha subratllat que l’obra “es titula Una història real perquè està basada en fets reals, però està tan desfigurada que és irrecognoscible”, i que encara que conegui a l’adolescent en el qual es basa el text, no fa un retrat d’aquest jove, encara que s’hagi pogut inspirar en ell. Miró, d’altra banda, ha volgut posar l’accent en la dificultat que suposa estrenar una obra en un context social tan convuls com el que es viu actualment a Barcelona, però ha recalcat que encara així “és necessari venir aquí i continuar fent teatre”.
Entorn d’aquest tema, Laura Conejero ha apuntat que sempre “està passant alguna cosa aquí fora. Ara està passant una mica més a prop, però sempre està passant alguna cosa i una mica més lluny de la nostra ciutat el que està passant és tan o més important que el que està succeint aquí ara”.
Julio Manrique ha remarcat que per a ell “una part molt important de l’obra té a veure amb el que no es diu i tot el que els personatges callen, sobre la incapacitat, una vegada més, de posar-se en la pell dels altres”.
