Fundat el maig del 2019 sota la direcció de Chase Johnsey, Carlos Renedo i Carolina Masjuan, el Ballet de Barcelona ha cobert la necessitat, després de diversos intents, que la ciutat comtal tingués una companyia de dansa estable tal com tenen les grans europees.
Assaig de ‘Chronos’ del Ballet de Barcelona. Imatge: Natalia Benosilio
Aquest hivern porta a Barcelona i a diverses poblacions, com Granollers, Manresa, Llinars del Vallès, Vilafranca, Girona o Rubí, l’experiència màgica d’El Trencanous, que des de fa cinc anys forma part del seu repertori nadalenc. La proposta està dirigida per Chase Johnsey i compta amb les ballarines Anaëlle Tanné (França) i Clara Mora (Catalunya) com a protagonistes en el paper de Clara, i Takahiro Nakashima (Japó) i Francesco Salpietro (Itàlia) com a Trencanous.
Un Trencanous amb cultura popular
El Ballet de Barcelona ha adaptat la peça per poder fomentar les tradicions populars més nostrades. Si a l’obra original els personatges descobreixen un regne fantàstic on poder gaudir de les cultures del món, en aquest Trencanous es potencia la cultura popular amb agrupacions i entitats locals: “Els castellers simbolitzen les neules i l’esbart els carquinyolis”, explica Renedo, director executiu de la companyia: “No sempre és fàcil pel que fa a l’organització, però és molt bonic i el públic ho agraeix”. Talent i col·laboració reflecteixen l’esperit de celebració de les dates nadalenques.
‘El trencanous’ del Ballet de Barcelona. Imatge: Alba Muriel
Inclusió, autenticitat i alliberament de gènere
En un món artístic on pesen les convencions tradicionals, el Ballet de Barcelona abraça la diversitat i la igualtat de gènere al seu elenc i repertori. Així, més enllà de tenir valors en el seu dia a dia —no fer diferències de salari per gènere, no excloure integrants de la companyia per ser massa alts, massa baixos o tenir massa pit—, reinterpreten El Trencanous i aposten perquè la Clara se salvi a ella mateixa sense dependre de la figura masculina: ella és qui agafa l’espasa i lluita contra els ratolins.
Una trajectòria breu, però sòlida
Només arrencar, la companyia es va trobar cara a cara amb la pandèmia, però amb només quatre anys de vida han dut a terme més de 100 actuacions i compten amb un repertori de 8 espectacles que han captivat més de 76.500 espectadors. Han actuat a Catalunya, diverses poblacions espanyoles i la inclusió d’artistes internacionals ha permès que el Ballet actuï en gales de dansa a Suècia, el Japó, Eslovàquia, Suïssa o els Estats Units.
Chase Johnsey, Carlos Renedo (a la foto) i Carolina Masjuan dirigeixen el Ballet de Barcelona. Imatge: Jordi Toiran
Tot i això, Renedo reivindica la falta de suport per part d’algunes institucions. “Hi ha molta feina per fer, no hi ha una complicitat real tal com passa en altres països”, i afegeix: “Tenim moltes companyies de dansa, però no funcionen com haurien de funcionar”. “Quants cops, t’adones de la diferència que hi ha pel que fa a l’energia, de suport, d’interès cap als projectes”, indica el director de la companyia. El Ballet de Barcelona compta amb ajudes puntuals, un local cedit per l’Ajuntament de Rubí i diversos espònsors privats. “No és fàcil fer les coses ben fetes, tenir els ballarins en nòmina tot l’any”, diu Renedo, però a la vegada és optimista: “Quan anem als teatres, sempre omplim! Hi ha interès per la dansa, hi ha públic. Només ens falta que el dia a dia sigui menys feixuc”.
Més informació, imatges i entrades:
