Núria Espert i Lluís Pasqual posen veu al ‘Romancero Gitano’ de Lorca

El Teatre Romea ha presentat Romancero gitano, el recital de poemes de Federico García Lorca protagonitzat per Núria Espert sota la direcció de Lluís Pasqual.

Núria Espert, acompanyada de Josep Maria Pou, director artístic del teatre, ha presentat als mitjans aquest espectacle creat especialment per a l’actriu per Lluís Pasqual a partir del poemari homònim de Federico García Lorca, així com d’altres obres dramàtiques de l’autor granadí i els mateixos records d’Espert, qui, per cert, va debutar al Romea a l’edat de 13 anys.

Josep Maria Pou ha mostrat el seu entusiasme perquè «Núria Espert ha tornat a casa seva, el Teatre Romea. Aquestes tres setmanes són molt més que un espectacle dins la temporada, és un moment molt especial pel teatre català». També ha volgut reclamar un reconeixement especial a Espert com el referent cultural més important del país, com es fa amb d’altres actors arreu del món.

Per la seva banda, Espert s’ha mostrat emocionada de tornar al lloc on, segons ha explicat, «vaig descobrir que volia ser actriu». L’actriu ha recordat aquell moment explicant que «el primer que faré en arribar al Romea serà buscar el camerino del segon pis on, junt amb la Julieta Serrano, vam aprendre i ens vam convertir en actrius». Amb relació a l’espectacle, ha volgut insistir en l’estima a l’obra de Lorca: «a Romancero gitano hi ha tota la meva vida, tot l’amor que hem posat en Lluís Pasqual i jo per Lorca». L’espectacle compta amb una acurada selecció del poemari i amb vivències personals de l’actriu «quan parlo del meu cor, ho dic amb la llengua de la meva mare i la meva».

Romancero gitano és una producció de Julio Álvarez i Interludio S.L. dirigida per Lluís Pasqual i amb textos de Federico García Lorca. Es podrà veure al Teatre Romea del 8 al 26 de gener de 2020.

Escrit per
Articles relacionats
Els reptes de l’educació a escena

Els reptes de l’educació a escena

La Conquesta del Pol Sud ens va meravellar amb la seva trilogia sobre “dona, història i identitat” —Nadia (2014), Clàudia (2016) i Raphaëlle (2018)—, teatre documental en primera persona a […]

El mal sempre té qui li escrigui

El mal sempre té qui li escrigui

Algunes ficcions sempre troben el seu lloc en el present. Potser és més fàcil si es basen en aspectes essencials de la condició humana, com el mal. Abans que els […]

Derribant murs

Derribant murs

Què s’amaga darrere els murs de les presons? Com són les vides allà dins? Com és viure en aïllament i com deshumanitza la mirada de la societat? Aquestes són algunes […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit