Nina i Mariona Castillo es retroben al Gaudí

Mercè Rubià

El temps passa volant, i ja fa 10 anys que Nina i Mariona Castillo van representar el popular Mamma Mia! Ara, tornen a trobar-se dalt l’escenari amb el musical de petit format Mares i filles, la primera creació del tàndem format per la compositora Clara Peya, que les acompanyarà al piano, i el director i autor del llibret, David Pintó.

TEATRE_BARCELONA-mares_filles-REVISTA_1

“Vam fer de mare i filla durant quatre anys i ja en fa molts que volíem tornar a coincidir”, explica Mariona Castillo. Potser perquè, diu la Nina, les seves veus “s’estimen i es respecten, es troben i es fonen”. I és que han passat 10 anys “però el vincle continua sent el mateix, tot passa sol, la miro i veig una mare”, diu Castillo, que interpreta una filla única “que vol veure món i volar”, marxar de casa. Nina, que es posa a la pell d’una mare i escriptora de contes, no vol que marxi. “Estan en un moment d’enuig i xantatge emocional, un moment conflictiu i decisiu, però tenen un vincle que no hi ha res que el pugui trencar. La fugida és el pretext per parlar del vincle entre mares i filles, entre dues dones que s’estimen”, diu la Nina, que està convençuda que molta gent s’hi veurà reflectida.

El musical, que dura poc més d’una hora, està cantat íntegrament al llarg de 14 peces, que s’entrellacen sense text. “El repte ha estat que no hi hagi text, que no hi hagi descans, ni pauses”, explica la compositora Clara Peya, que assegura que “encara que no ho sembli, la partitura és espectacularment difícil” i ha elogiat “les veus talentoses” de Nina i Castillo. El director i autor del llibret, David Pintó, s’hi afegit: “És un plaer treballar amb aquestes tres feres valentes, generoses i disciplinades”, les seves veus “donen nou valor a les paraules que havia escrit, quan passen pels seus cossos són molt més interessants”. Per la Nina, el mèrit està en que Peya i Pintó han sabut fer “una cosa molt directa, que va a la capa més profunda i toca tothom. Jo mateixa em preguntava, com puc passar-me mitja hora plorant, si no tinc fills?”.

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!