Una temporada de grans veus al Liceu

Redacció

El Gran Teatre del Liceu ha presentat la temporada 2017-18, en una aposta per les grans veus de la lírica. Destaca la presència, per primer cop a Barcelona, del tenor Jonas Kaufmann, a més d’Iréne Theorin, Sondra Radvanovsky, Dmitri Hvorostovsky, Gregory Kunde, Clémentine Margaine o Piotr Beczala.

 

L’alemany Jonas Kaufmann és un dels tenors més sol·licitats pels teatres internacionals. Fins ara no se l’ha pogut veure a Barcelona, però el març de l’any vinent pujarà a l’escenari del Liceu per interpretar Andrea Chénier, el protagonista d’una història d’amor apassionada ambientada en els convulsos dies del Terror, en plena Revolució Francesa. La producció de la Royal Opera House Covent Garden, amb direcció musical de Pinchas Steinberg, serà un dels plats forts d’una temporada plena de grans noms de la lírica on es podran veure 13 títols de 10 compositors.

El Liceu lidera, d’altra banda, una nova producció de Demon de Rubinstein, un títol del segle XIX “redescobert” pel director d’escena Dmitry Bertman. Es tracta d’una de les òperes més genuïnament romàntiques del repertori rus, protagonitzada per l’aclamat baríton Dmitri Hvorostovsky. A més, també s’hi podran veure dues coproduccions: Roméo et Juliette de Gounod i Manon Lescaut de Puccini. Després de 32 anys d’absència, l’adaptació de Charles Gounod de la història romàntica més cèlebre de Shakespeare torna al Gran Teatre amb direcció musical de Josep Pons. Stephen Lawless, encarregat de la direcció d’escena, la situa en el context de la Guerra Civil dels Estats Units en un muntatge “intel·ligent, elegant i vistós”, explica la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann.

La temporada arrencarà el setembre amb una òpera de Rossini, Il viaggio a Reims. El repartiment combinarà els grans cantants lírics amb joves promeses del cant com Ariadna González, Carlos Pachón i Xabier Anduaga. Ll’italià Giacomo Sagripanti, millor jove director musical als International Opera Awards 2016, n’assumeix la direcció musical. La inauguració, però, serà el 7 d’octubre amb Un ballo in maschera, de Verdi i Boussard, que compta amb la direcció musical d’un dels mestres referents internacionalment, Renato Palumbo.

Àlex Ollé (La Fura dels Baus) repeteix en la programació del coliseu després del recent Quartett amb el Wagner Tristan und Isolde, producció de l’òpera de Lyon. Una proposta “molt impactant, suggestiva i estètica”, destaca Scheppelmann. D’altra banda, el Liceu recupera un dels seus muntatges més exitosos, L’elisir d’amore de Mario Gas, representada per última vegada al teatre el 2013. Una proposta còmica i romàntica ambientada en la Roma feixista, amb l’entranyable record del cinema neoclàssic.

La temporada operística clou el juliol de 2018 amb l’òpera romàntica La favorite de Donizetti, producció del Gran Teatre del Liceu, que es representarà en versió original, en francès, signada pel director d´escena francoespanyol Ariel García Valdés i encapçalada, en el repartiment, per la mezzosoprano revelació Clémentine Margaine i la uzbeka Ksenia Dudnikova.

TRES BALLETS INTERNACIONALS

En matèria de dansa, el Liceu augmenta a tres ballets internacionals i manté el seu suport a IT Dansa. Le Ballet du Grand Théâtre de Genève portarà Romeu i Julieta, amb coreografia de Joëlle Bouvier, a mig camí entre tradició i modernitat. L’Eifman Ballet de St. Petesburg hi serà amb Anna Karenina, basada en la novel·la de Lev Tolstoi, considerada l’obra mestra del coreògraf rus Boris EifmanI Les Ballets de Monte-Carlo amb Le Songe, un ballet inspirat en El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare.

La companyia IT Dansa de l’Institut del Teatre continuarà present a la programació, en aquest cas a l’Auditori de Sant Cugat. Hi presenta tres peces, Naked Thougts, Sechs Tänze i Whim.

UN NOU PETIT LICEU

Amb la voluntat d’anar renovant el repertori del Petit Liceu, la temporada vinent s’estrenarà El Jove Barber de Sevilla, una coproducció amb AsLiCo, l’Associació Lírica i Concertista Italiana, especialitzada en l’àmbit pedagògic. L’òpera incorporarà elements interactius per tal d’afavorir la interacció amb el públic.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!