Les Impuxibles recuperen al Teatre Nacional de Catalunya la seva nova aposta amb la qual volen, de nou, trencar tabús socials: Harikiri. Si en anteriors treballs s’han centrat en temes com la pressió estètica (Fam) o les malalties mentals (Suite Toc num 6), ara s’han fixat en un tema tan rellevant com el suïcidi.
“El suïcidi és tabú i és també la primera causa de mort no natural, y no només entre les persones joves», explica Clara Peya, intèrpret i compositora de la música. Partint d’un intens treball previ -parlant amb persones properes a víctimes, associacions i altres professionals com psiquiatres- la companyia han muntat un espectacle col·lectiu per poder generar un espai de diàleg i reflexió sobre un tema que la societat calla: «Se’n parla poc per por a l’efecte mirall però incidir-ne és necessari per trencar tot el tabú que envolta el suïcidi», detalla la pianista.
Harikiri és un muntatge amb text de Maria Velasco y que combina disciplines com poesia, música, teatre, dansa i circ. L’obra parteix de la història d’un fill (Pau Vinyals) i la seva mare (Montse Esteve) quan aquesta decideix posar fi a la seva vida. L’espectacle parteix d’un cas concret, però serveix per poder parlar de molts temes relacionats com el dol o la frustració: «És molt diferent un dol per algú que es mor per accident o malaltia, que per algú que ha decidit morir», explica la coreògrafa Ariadna Peya, i afegeix: «La societat ens obliga a ser felices, però no ens ensenya com arribar-hi. Ens carregen aquesta responsabilitat a les persones i això ens provoca frustació i malestar».
Pau Vinyals i Clara Peya durant els assajos de ‘Harakiri’, al TNC (Imatge: Xavier Buxeda)
Les Impuxibles han apostat per fer-ne d’aquest un espectacle accessible que comptarà amb traducció al llenguatge de signes, subtítols i uns sensors que permetran a les persones sordes veure el so convertir en projeccions visuals.
Més informació, imatges i entrades a:
