La pluja, la basílica i el ‘papagayo’. Crònica de la 29a Mostra d’Igualada

Redacció TeatreBarcelona

Del 12 al 15 d’abril s’ha celebrat la 29a edició de la Mostra d’Igualada, la fira de referència de les arts escèniques per a tots els públics de Catalunya. Una edició que convidava als espectadors a fer-se preguntes i que va cobrir d’interrogants tota la ciutat. Com les preguntes al cel que es devien fer els organitzadors de la Mostra, en veure que plouria quasi tots els dies de la Fira.

Però els igualadins no s’espanten per la pluja. Tot i que efectivament es veien els carrers més deslluïts, així com algunes grades de carrer solitàries i mullades, gairebé tots els espectacles van poder ser reubicats, i alguns, en localitzacions ben especials. L’espectacle Envà de la companyia Amer i Àfrica cia circ, es va celebrar a dins de la Basílica de Santa Maria d’Igualada. Si bé la visibilitat no era òptima, veure les acrobàcies d’aquest original muntatge fet amb 250 kg de palla, en un context tan poc habitual, va fer esclatar uns ressonants aplaudiments finals. La mateixa companyia va demanar un aplaudiment al mossèn resident que molt amablement els hi havia obert les portes als artistes i a tot el seu seguici.

La mala sort meteorològica va ser compensada amb la fidelitat del seu públic. Un treballador de la mostra ens explicà que el dia d’obertura de taquilles, es poden trobar infants plorant perquè s’han esgotat les entrades de l’espectacle que volien veure. De ben segur que aquest èxit correspon a una qualitat en la selecció dels espectacles que es pot reconèixer en algunes de les perles de la seva programació.

La perla d’enguany té nom d’ocell i és sens dubte el Flow Papagayo de Mumusic Circus. Un espectacle que es va estrenar de forma ‘absoluta’, amb una també ‘absoluta’ ovació del públic que es va posar dempeus en acabar l’espectacle. Els Mumusic ens havien deixat un bon record amb els seus darrers espectacles – Amigoo, Petits Prínceps– que combinen una excel·lent tècnica de circ amb música en directe, i un exquisida dramatúrgia capaç d’encisar grans i petits. En aquesta nova peça, els espectadors més exigents es podran deixar portar vers un pensament abstracte i filosòfic a través del moviment circular continuu i els loops musicals repetitius, mentre els infants gaudiran dels seus gags i jocs escènics. I tots posaran els ulls com unes taronges quan vegin volar el ‘Papagayo’. Un ‘imprescindible’ que de moment sabem que podrem tornar a gaudir al Trapezi de Reus i a Fira Tàrrega.

També imprescindible però ‘car’ de veure per aquí és Pop-up, de Teatro delle Briciole. Dues actrius italianes i un mariner embigotat protagonitzen una peça que inclouríem en un manual de referència dels espectacles de nens de 3 a 5 anys. Delicat, perfectament manipulat, apel·lant a les emocions i visualment fascinant; aquest muntatge ens convida a viatjar a través de les històries d’uns llibres pop-up de diferents colors. Un regal per als pares i mares que ens aproxima a allò que deu passar pel cap dels nostres fills quan els hi expliquem un conte abans d’anar a dormir.

I l’Anna Roca, amb El Secret de la Nanna també ens ha regalat l’oportunitat de compartir la que deu ser la grada mòbil més petita que existeix. Amb un aforament de 9 persones (6 adults i 3 nens), ens fa perdre el món real de vista per endinsar-nos durant 10 minuts en la seva càpsula de la imaginació. Sirenes que desafinen i crancs desafortunats en l’amor són animats en un espectacle ple de tendresa, amb un atractiu component audiovisual.  

La Mostra tanca la seva 29a edició amb la xifra de 23.000 espectadors i uns quants litres per metre quadrat d’aigua. Un diagnòstic que ens revela que el teatre infantil i juvenil està en plena forma per a què els igualadins comencin el compte enrere per preparar la festa grossa de celebració de la 30a edició de La Mostra d’Igualada, del 4 al 7 d’abril de 2019.

Redacció: Imma Romero

Fotos: Marc Vila

 

Escrit per
Redacció TeatreBarcelona
Articles relacionats
Angélica Liddell contra el feminisme post-Weinstein

Angélica Liddell contra el feminisme post-Weinstein

The Scarlett letter és la resposta d’Angélica Liddell a aquest nou puritanisme encarnat en el políticament correcte, que ha vingut instal·lant-se en els últims anys en la nostra societat, generant […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!