Amb Coses que només saps quan estàs morta, la companyia Q-ars Teatre porta a escena la feina periodística i la peripècia vital d’Irene Polo (Barcelona, 1908 – Buenos Aires, 1942), la reportera més important de la Segona República a Barcelona. Anna Güell, directora de la companyia i de la peça, explica que van pensar a dedicar-li un espectacle arran de la lectura dels llibres La fascinació del periodisme. Cròniques 1930-1936 (Quaderns Crema, 2003) i, més recentment, Els anys americans d’Irene Polo (Cal Carré, 2024), tots dos editats per Glòria Santa-Maria i Pilar Tur. L’autor del text, Francesc Salgado, especialista en periodisme i gènere, ha estudiat a fons la vida i el treball de Polo —acaba d’editar un volum titulat Una intrusa en la prensa (Renacimiento, 2025). La trobada entre la companyia i l’estudiós i dramaturg va ser providencial.
L’actriu Àngels Sánchez assumeix la veu d’Irene Polo i ens porta el seu relat biogràfic en primera persona. El recorregut, molt ben documentat i farcit de petits detalls i anècdotes, ens retrotrau als humils orígens familiars, la formació autodidàctica, la feina com a mecanògrafa i les primeres entrevistes en una revista de cinema. Després vindran les grans cròniques, el viatge a Amèrica, els enamoraments —de dones extraordinàries, sempre— i el suïcidi.
Periodisme intrèpid, compromès i una vida apassionant
Polo, que es va haver d’obrir pas en un entorn masculí, durant molt de temps no va signar els seus articles: «Treballar era una cosa, i existir una altra». Feia un periodisme d’investigació incisiu i dinàmic en un moment de molta conflictivitat social: alguns reportatges seus —sobre la mendicitat, sobre la vaga de miners, etc.— van tenir molt de ressò. El gener de 1936, quan dirigia la redacció del diari Última Hora, ho va deixar tot per emprendre una gira per Llatinoamèrica com a secretària personal de l’actriu Margarida Xirgu. A Buenos Aires coneixeria figures fascinants com Salvadora Medina i Victorina Durán, entre d’altres. Quan la companyia es va dissoldre, l’any 1939, no va poder tornar a Barcelona: la gira va esdevenir exili.
A una part més biogràfica —il·lustrada amb material documental i ambientada amb una eficaç banda sonora— succeeix el desdoblament del personatge en forma d’ombra i de veu en off: «Eres un perill, una transgressió». L’objectiu d’aquest recurs —explica Salgado— és vehicular un diàleg o debat intern que permeti expressar els dubtes morals que la turmentaven.
La proposta, restitució del «relat perdut» sobre una periodista carismàtica i valenta, sembla feta a mida per a la companyia Q-ars Teatre, sempre interessada a donar forma escènica a documents literaris i biogràfics en clau feminista i de memòria històrica —pensem en Carola (2018) de Maria Aurèlia Capmany i Contrallums (2020) de Víctor Català. Ens fa molta falta recuperar el talent, l’abrandament i la lluita de figures com Irene Polo. Correu a conèixer-la!
Més informació, imatges i entrades:
