Marta abandona Manelic i Sebastià

Mercè Rubià

La Companyia Solitària presenta Quietud salvatge al Círcol Maldà, una versió lliure de Terra Baixa que dóna veu al personatge de la Marta a través d’un monòleg on s’enfronta als espectadors passius del seu abús, avalat per tot el poble.

TEATRE_BARCELONA-quietud_salvatge-REVISTA1

“La Companyia Solitària ens reunim sovint per veure de què volem parlar”, explica Júlia Barceló. “Teníem clar que volíem parlar de natura, de l’ésser humà, del món salvatge… I va aparèixer Terra Baixa. I d’aquí, a la versió lliure convertida en monòleg del dramaturg Aleix Aguilà. “Tot i que en un principi la idea era fer una adaptació per a tres actors, finalment l’Aleix va optar per donar veu a un personatge al que normalment no se li dóna i parlar de l’abús, de la imposició de l’home vers la dona, de l’esclavitud”, explica Pau Vinyals.

La versió d’Aguilà se situa al desenllaç de Terra Baixa, la nit decisiva per la Marta, quan Sebastià -l’amo- ha descobert les intencions de Marta d’escapar amb Manelic -el pastor-. La protagonista és dins el molí, presonera dels pagesos que, seguint les ordres de Sebastià, l’han separat de Manelic. “Hi ha un poble sencer que avala un abús (laboral i sexual), i això és el més greu. Un poble que prefereix pensar que és una prostituta enlloc d’una víctima”, afegeix Barceló.

“Paradoxalment el que l’havia de fer lliure, treballar, l’acaba fent encara més esclava”, segueix l’actriu, que explica que també han volgut centrar l’atenció en l’origen del personatge. “D’on ve? Com arriba a Terra Baixa? Per què es casa amb Manelic a despit i després s’hi acaba enamorant?”.

SOLITÀRIA, PERÒ ASSAMBLEÀRIA

“Som pocs i ens hem triat”, diu Pol López. Potser això ajuda a què el procés de creació dels espectacles sigui assembleari, en qualsevol cas López explica que tot i que ell ha dirigit l’espectacle “sempre tenim molt en compte els actors. Ens entenem molt bé, hi ha molta confiança i el procés de creació és molt viu”. El diàleg, l’intercanvi d’opinions i el debat “ens serveix per posicionar-nos en molts camps, tant a nivell ideològic com teatral”, segueix. “Per nosaltres les discussions són un joc, convivim molt amb la tensió. Tots ens considerem creadors i ens respectem com a tals, des del músic, a la productora”.

La Companyia Solitària està formada per Júlia Barceló, Aleix Aguilà, Pol López, Júlia Molins i Pau Vinyals. Va néixer amb Lulú on the Rocks, i després han presentat Companyia Solitària, Nòmades, Pollastres i Bolxevics.

Text i fotografia: Mercè Rubià / Vídeo: Albert Ibáñez

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!