Després d’uns anys combinant projectes propis amb encàrrecs, el director i dramaturg Iván Morales, finalment, ha pogut aixecar una idea que tenia des de fa 5 anys. El repte no és senzill: adaptar al teatre El día del Watusi, una novel·la monumental i complexa de mil pàgines que Francisco Casavella havia concebut com un únic llibre (tot i que es publiqués en tres volums). Aquesta gran novel·la de la transició, des dels anys setanta fins a principis dels noranta, va sacsejar el panorama literari barceloní revelant el que s’amagava sota la catifa del relat triomfalista de la prosperitat.
Enric Auquer (al mig), amb el repartiment de l’obra que conformen Àlex Monner, Xavi Sáez, David Climent, Raquel Ferri i Bruna Cusí
El protagonista, Fernando Atienza, és un supervivent que es busca la vida des dels marges socials. Per a Morales aquest personatge “és una versió moderna d’‘el pícaro’, està massa atordit per saber què passa, és un desclassat que llegeix el món a partir de l’única faula en què ha cregut: la faula del Watusi”. El personatge del xarnego de barri que vol escalar posicions socials s’ha comparat amb el “pijoaparte” de Juan Marsé, Morales subratlla que al Watusi “hi ha el ‘pijoaparte’ però també Bola de drac, la història de la Transició, la cultura pop, el Somorrostro, el manga, Brighton 64, Pujol, Sisa, l’assalt al Banc Central, els punks o José Feliciano”. Marsé, poc aficionat als elogis, va deixar dit que Casavella, mort d’un infart als 45 anys, era un dels escriptors de ficció amb més talent de la seva generació i, sobretot, que tenia un univers propi.
El Watusi és un mite nascut en l’imaginari dels ambients marginals que fascina Fernando Atienza, interpretat per Enric Auquer en el seu primer protagonista en teatre “hi ha una fragilitat, una bogeria, una seguretat i alhora una por en la seva mirada que és perfecte pel personatge”. El seu company de fatigues és Pepito, l’amic incondicional interpretat per Àlex Monner, el director ha volgut nodrir-se de la complicitat dels dos actors: “té alguna cosa d’esperit de follet supervivent, entabanador i carismàtic”. Monner canta i toca la guitarra elèctrica al primer acte que es podrà veure al Festival Grec. A la novel·la hi ha una recerca mística a la qual s’arriba a través de l’ebrietat que proporciona la música i el ball, per això el director planteja el primer episodi com una missa-concert: “la forma performativa més popular i catàrtica actual passa pels concerts, les raves i també les misses evangèliques, la sensació de catarsi col·lectiva que ens fa transcendir jo la vull per al teatre”.
Francisco Casavella, any 2008. Imatge: Lisbeth Salas (El País)
Portar al teatre una novel·la de culte que ha influenciat tota una generació de lectors i escriptors és arriscat, però la por més gran del director seria fer una obra “molt fidel, però molt avorrida… La novel·la és insuperable, l’obra de teatre ha de ser una altra cosa, el teatre reverencial no m’agrada gens”. L’adaptació té com a fil conductor la recerca d’arrelament del seu protagonista i l’intent d’entendre l’episodi traumàtic que el va obsessionar.
Més informació, imatges i entrades:
