La comèdia irreverent i voluntàriament friki

Comunicació

Ara que han passat les copioses festes de Nadal, ens en podem riure de bon gust amb “El Pare Noel es un cabró”.

La programació d’adults del Jove Teatre Regina ha estrenat un clàssic de la comèdia francesa, que després d’estrenar-se a París l’any 1977 per la companyia Le Splendid, s’ha convertit en un mite per diverses generacions d’espectadors. “El Pare Noel és un cabró”, que va ser boicotejat pel metro de París pel seu agosarat nom, s‘ha convertit per mèrits propis en una obra de culte a França, encara  que una de les autores hagi prohibit tornar-la a muntar.

L’acció transcorre durant la nit de Nadal a les oficines de “SOS Amistat”, una associació d’ajuda a persones en situació de crisi individual, familiar o psicosocial. L’espai “de pau i solidaritat” es veurà alterat per l’aparició d’estrambòtics i marginals personatges, des d’un bomber transvestit desesperat, passant per una pobra noia embarassada i arribant a un borratxo agressiu disfressat de Pare Noel.

Matthieu Duret s’ha encarregat d’adaptar i muntar en català l’espectacle: “m’he dedicat sempre amb molta passió a un teatre d’entreteniment amb la qualitat com a segell“. Afirma que és un espectacle “políticament incorrecte i voluntàriament friki, amb uns personatges caricaturescs i excèntrics, el que impedeix que l’espectador es senti plenament identificat ni fidelment retratat, permetent-lo així riure lliurement i sense que se senti ofès“. Els constants canvis de ritme, els girs còmics i les situacions que es produeixen a la oficina, ens asseguren, “farà riure tant als espectadors que faran abdominals i no els caldrà anar al gimnàs“. Ja tenim un al·licient més per veure-la, doncs.

TEATRE_BARCELONA-El_pare_noel_es_un_cabro_1

La versió cinematogràfica

L’any 1982, Jean-Marie Poiré va adaptar l’obra al cinema amb la pel·lícula del mateix nom, triomfant a la televisió i reafirmant aquesta història com un clàssic de les comèdies franceses. Algunes de les rèpliques dels personatges de la pel·lícula són com les frases de l’APM pels catalans: expressions populars que coneix tothom i s’utilitzen en contexts jocosos.

L’espectacle està dirigit i interpretat per Matthieu Duret al costat de Tony Cervillo, Núria Clemares, Cesc Gómez, Clara Galí i Pep Payo. Podràs veure l’espectacle fins al 23 de febrer, i si vols comentar-lo per xarxes socials has d’utilitzar el hashtag #EPNEUC.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!